L’endeutament dels partits polítics

XP_Pere Codina

Pere Codina

Normalment sempre s’ha considerat els partits polítics com agrupacions de ciutadans que tenen uns interessos comuns, siguin de classe, nacionals, religiosos, etc; o sigui d’esquemes de valors, allò que hom anomena ideologia. Aquestes agrupacions intenten fer difusió de les seves propostes per millorar i transformar la societat, en funció de la seva ideologia; així busquen agrupar cada cop més afiliats i més suports socials a fi i efecte d’arribar al govern i des d’allà canviar la realitat social.

Dissortadament cada vegada més els partits polítics majoritaris han anat perdent aquesta condició i s’han convertit cada cop més en Societats Limitades de càrrecs públics, abandonat progressivament la seva funció de intentar modificar la societat, o sigui més que agrupacions de ciutadans per defensar els seus interessos, són agrupacions d’uns  quadres que viuen de la política.

Això ha comportat que aquests partits funcionen cada cop més com empreses de col.locació laboral, essent la publicitat i el màrqueting electoral, per vendre els seu producte als “compradors-electors”, la seva única activitat, i així aconseguir més càrrecs públics per anar-hi col.locant els seus quadres. S’arriba doncs a la perversió que actualment ja sols representen als interessos laborals dels seus dirigents.

Aquestes campanyes publicitàries per aconseguir més i més “compradors-electors” cada cop són més i més cares, amb la qual cosa les quotes de l’afiliació i les ajudes publiques no són prou importants per fer front a aquestes grans despeses. Cosa que significat que el seu endeutament hagi pujat cada cop més. Molts d’aquests partits estan realment en fallida tècnica.

Aquesta perillosa situació genera dues qüestions gravíssimes:

– La temptació de buscar formes més o menys irregulars de finançament, arribant-se a “presumptes” casos de corrupció. En aquests casos a més, normalment sempre hi ha l’espavilat de torn que s’emporta sucoses comissions.

– El fort endeutament d’aquests partits amb les entitats financeres, restant molta independència en la seva actuació, és allò de no mossegar pas mai la mà que et dóna de menjar.

Per a més “INRI” actualment s’ha vist com aquests “favors” que els partits polítics majoritaris han fet a les entitats financeres i allò que hom anomena les elits econòmiques, degut a aquest endeutament, s’han vist “recompensats” amb la famosa porta giratòria. És a dir, molts dels dirigents polítics quan han deixat la seva “professió” de polític, ha estat “col.locats” com a membres dels Consells d’Administració de grans empreses, com assessors de grans corporacions, etc. Per entendre’ns la prostitució total de la teòrica funció d’un representant públic.

Cal acabar de soca-rel amb aquesta situació i aconseguir que noves organitzacions polítiques agafin més i més protagonisme, que serveixin com a instruments de defensa dels interessos de les classes populars i no com a “empreses de col.locació”. Per evitar que aquestes noves organitzacions caiguin a la trampa mortal on estan situades les actualment majoritàries és importantíssim evitar qualsevol política d’endeutament amb les entitats financeres. Si hom entra per aquest camí és molt difícil després deslliurar-se’n. També és molt important que els càrrecs institucionals d’aquests nous partits no s’eternitzin als llocs, per tant la rotació també és un altre instrument essencial per evitar que els quadres es “professionalitzin” i arribin a defensar més els seus propis interessos que aquells a qui representen.

Un darrer comentari. El PP ha presentat un projecte de llei encaminat a fer més transparents els partits, on es contempla la prohibició que els bancs perdonin els deutes dels partits. No cal ser molt llest per arribar a la conclusió que si és vol prohibir això és degut a que “segurament” ha estat una pràctica consentida.

Total que com jo dic sempre, abans de votar cinc minuts de reflexió, i tenir en compte doncs aspectes com quin endeutament té un Partit i quin nivell de rotació tenen els seus representants institucionals, entre d’altres coses.

Pere Codina i Sureda. Economista. Pre-jubilat de La Caixa. Sindicalista de CCOO a La Caixa des de l’any 1977. Actualment militant de la CUP del Vendrell. Nascut a Barcelona el 1954. Pare d’una filla i un fill, aquest darrer un dels 3delvendrellabsolucio.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress