L’espai subversiu del documental del marge

nuria_arauna

Núria Araüna

És de celebrar que la passada primavera sortís a la llum el volum ‘Territorios y fronteras II. Emergencias y urgencias del documental español’, la continuïtat d’un primer treball, recull altre cop de texts d’estudiosos i realitzadors del documental experimental contemporani. El volum és particularment interessant no només perquè recull aproximacions profundes –i claus interpretatives– del que podríem anomenar ‘els altres cinemes’ (de ‘no-ficció’) realitzats a la zona administrativa espanyola d’Ibèria, sinó també perquè dóna visibilitat al relat dels propis autors i les particulars visions amb què agafen la càmera o emprenen el muntatge, el treball del so, o la relació amb les persones que representen (o ‘presenten’).

El llibre dibuixa una cartografia del cinema fet als marges de la indústria cinematogràfica, aquell amb voluntat de subvertir les maneres convencionals de mostrar els subjectes, la/es nació/ons, els paisatges, el poder, l’amor i el dol. Un model cinematogràfic que no troba encaix en les pantalles comercials i el poc marge de risc que assumeixen les distribuïdores peninsulars i que ha de construir el seu propi espai de visibilitat. Aquest volum és un pas interessant en aquest sentit, junt amb els seminaris de la Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitatea) sota el mateix títol (‘Territorios y Fronteras’) dels quals sorgeix la iniciativa.

Parlem d’un cinema que, amb el compromís documental de presentar una tesi sobre el món social, es proposa fites tan subversives com les de la (se)villana María Cañas, que es proveeix d’un nodrit arxiu audiovisual (els ‘detritus’ de les imatges populars, en diu) i, sota la dita que ‘del porc tot s’aprofita’, remunta les imatges per desbaratar les identitats nacionals i de gènere emparant-se en les ‘videomàquies’, les ‘risastencias’ i el ‘cybergarrulisme’. Per una síntesi d’aquests preceptes, serveixin d’il·lustració alguns fragments de la seva obra ‘La cosa nuestra’. En altres casos, com en les derives de Jorge Tur, es tracta d’anar a cercar la interacció entre els paisatges, els personatges i la manera en què es transmet la cultura popular (i el conflicte obert o latent d’una comunitat), com es plasma en la persecució de les traces del bandoler a ‘Dime quién era Sanchicorrota’
A més de María Cañas i Jorge Tur, hi trobareu un repàs dels treballs de Víctor Iriarte, Sra. Polaroiska, Alberto González Vázquez (Querido Antonio, autor del’implacable​ vídeo musical Ratonera d’Amaral) i avaluacions més generals del panorama com les que ofereixen alguns dels millors coneixedors del documental peninsular, Josetxo Cerdán (Punto de Vista 2010-2013) o Cecilia Barrionuevo i Marcelo Aldereta (Festival Internacional de Mar de Plata, que dedica una secció a la cinematografia espanyola). El volum és coordinat per Vanesa Fernández, una de les impulsores tant dels seminaris com de les publicacions i el projecte de recerca que els emmarca.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress