L’esperanto demana paraula

Carmina Malagarriga

Carmina Malagarriga

És evident que actualment l’esperanto no cotitza –o no cotitza encara- en els valors de l’esquerra anticapitalista.

L’imperialisme lingüístic no el veiem com un problema. Només ens hem adonat que el castellà ha estat i és una llengua de destrucció i substitució de la nostra, però no ho percebem en l’anglès, posem per cas. Són molts els anomenats “progressistes”, que tenen la inquietud enorme d’aprendre i fer aprendre l’anglès com a part de la universalització laboral i del coneixement bàsic.

Aprendre una llengua sempre és interessant, però també és molt interessant contemplar els valors que aporta.

El castellà, com l’anglès o el francès –per posar les més il·lustres llengües imperialistes- no han fet altra cosa, al costat de l’escomesa militar, que aixafar el territori i sobretot la llengua, el vehicle sagrat de transmissió de valors i de riquesa cultural d’una comunitat.

L’esperanto promou la justícia lingüística, cap llengua no és millor que cap altra, perquè cap persona tampoc no té més valor que una altra. Actualment, s’incrementa aquest principi de desigualtat. Una persona nascuda en un país de llengua anglòfona, per exemple, té d’entrada un clar avantatge per sortir-se’n acadèmicament i laboralment. No és una qüestió de mèrits sinó de bressol, ben bé com els drets monàrquics. Ningú no hauria d’obtenir un profit sobre l’altre pel fet d’haver nascut en un territori de llengua imperialista. Com diu un dels punts dels principis de l’Associació Catalana d’Esperanto: Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües. I jo hi afegiria: …i, per tant, dels individus.

L’esperanto promou els valors de solidaritat, d’igualtat i de respecte per a totes les cultures mitjançant l’ús d’una sola llengua per la comunicació intercultural, que és de tots i que no és de ningú. La imposició d’una llengua en un territori no és tan innocent com l’establiment d’una altra gramàtica i un altre vocabulari. També es genera un canvi en la manera de veure el món. Desapareixen les expressions autòctones, desapareix una manera de veure el vida.

Així ho van entendre els esperantistes Andreu Nin, Joan Amades o Mercè Rodoreda, per exemple.

Als Països Catalans en tenim un exemple prou clar del procés de substitució i, per tant de l’empobriment cultural del català a favor del castellà.

Anem una mica més enllà. Observem com territoris enormes, l’Àfrica per exemple, que han estat subjugats com a colònies primer i ara pel capitalisme més salvatge, han perdut el control del seus territoris i de les seves cultures. L’Àfrica, amb les seves grans zones francòfones o anglòfones, han hagut de sotmetre’s a llengües que no els eren pròpies, a llengües homogeneïtzadores al servei de la metròpoli. Així se sap qui mana.

L’esperanto, amb el seu primer principi d’igualtat, ha estat vinculat als sectors ideològicament més avançats, perseguit durant el franquisme, i encara no prou reconegut a Europa. Encara ara, democràcia és una paraula més sentida que practicada i el poder no cedirà fàcilment l’hegemonia lingüística imposada a través de l’economia. Ningú no es deixarà prendre la batuta amb la qual hem de cantar plegats: ja sigui en anglès o en castellà.

L’esperanto no és una idea innocent ni innòcua, i menys encara passada de moda, com ens volen fer creure. La veritat és que té una vigència enorme i és molt agosarada. Representa qüestionar un model des de la base.

El granet de sorra al Penedès el vam posar el primer cap de setmana de setembre amb l’Aplec Internacionalista d’Esperanto organitzat per l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu Arbocenc.

Cedim, doncs, la paraula a l’esperanto amb la mirada posada en la justícia lingüística.

Carmina Malagarriga. Llicenciada en Geografia Humana, és locutora i guionista de Catalunya Música. Una de les iniciadores de la Plataforma NoFemelCIM, membre del grup de debat i acció El Taulell i de l’Ateneu Arbocenc.

6 total comments on this postSubmit yours
  1. Carmina, hi estic absolutament d’acord, però, com és possible que s’hi pugui fer res ?.

    Fa anys que em moc pel món esperantista i sempre he sentit el mateix discurs, tan difícil és fer-se sentir ?.

  2. Bravo, Carmina! Jo crec que tothom qui tingui manera d’arribar a algun mitjà de comunicació l’ha d’aprofitar per engrandir la xarxa esperantista que lluita per la justícia lingüística. M.Dolors

  3. Gràcies Carmina, ho has explicat molt bé. L’Esperanto sempre s’expandeix amb les llibertats i amb la democràcia real a la vegada que es minimitza amb les dictadures. Per nosaltres els catalans ara és un bon moment per l’expansió d’aquesta llengua de pau que ens igual a tots.

  4. Hola Carmina, soc en Robert Pardo, el nebot de la Lluïsa Pardo. Ha sigut un plaer llegir aquest article teu justament quan m’acabo d’apuntar a un curset d’Esperanto. Jo també he observat que l’imperialisme lingüístic de l’anglès és un problema per nosaltres. També ho és per els castellanoparlants, en una altre mesura ja que nosaltres el tenim per duplicat, amb el castellà i amb l’anglès. Quina mala impressió em dona anar caminant per els carrers de Barcelona i anar veient botigues de roba, i d’altres coses, amb els rètols només amb anglès. Quina vergonya!
    Gràcies per l’article i records.

    • Robert… bona nit!
      Em fa il·lusió que ens uneixi l’esperanto! On faràs les classes? potser ens veiem. Ja diràs el què. Una abraçada molt forta.

      • Hola Carmina, podríem comunicar-nos per correu electrònic en contres de fer servir un mitjà públic.
        Com no sé el teu correu electrònic em pots escriure tu a contacte@gmx.ca
        Una abraçada.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress