L’Estat garanteix, la societat respecta i l’Església no intervé

Isabel Baroja
Isabel Baroja

A causa de la influència que els credos religiosos professen al món i malgrat l’ enorme treball realitzat per les organitzacions feministes, encara existeixen múltiples governs que es neguen a despenalitzar l’avortament. Un clar exemple d’això l’han donat tant Rafael Correa a l’Equador com Mariano Rajoy a Espanya que, exhibint un catolicisme exacerbat, s’han mostrat favorables a la criminalització de les dones que decideixin avortar.

L’Església Catòlica, a través de les organitzacions provida, ha estat la més ferma opositora a la interrupció voluntària de l’ embaràs. Així, aquesta institució ha incitat constantment als governs adherits a la seva doctrina que penalitzin l’avortament com una política d’Estat, cosa que condueix a una revictimització de les dones que per necessitat física, psicològica o econòmica decideixen interrompre voluntàriament un embaràs no desitjat.

D’altra banda, segons les xifres de l’Organització Mundial de la Salut, dels 208 milions d’embarassos anuals que es produeixen al món, 85 milions no han estat planificats, és a dir 2 de cada 5. D’aquests embarassos, 22 milions acaben sent interromputs voluntàriament. Quan la legislació prohibeix o dificulta aquest dret, promou la proliferació d’avortaments clandestins, generalment practicats en condicions de salubritat molt escasses. D’això en deriva que aproximadament 47.000 dones morin cada any i que prop de 5 milions pateixin incapacitats com a conseqüència d’un avortament practicat en condicions de risc.

A Amèrica Llatina, per exemple, es practiquen 4.230.000 avortaments al marge de la llei cada any. A l’Equador concretament, d’acord amb les disposicions jurídiques, l’avortament està penalitzat sempre i per a totes les dones, a excepció d’aquelles que presentin algun tipus de demència o discapacitat mental. Segons les xifres de l’OMS, es calcula que a l’Equador avorten al voltant de 125.000 dones cada any, cosa que vol dir que cada dia avorten 342 dones de mitjana, aproximadament una dona cada 4 minuts. A aquestes dades s’hi suma el fet que sis de cada deu dones a l’Equador han patit algun tipus de violència i 2,5 de cada 10 casos són de tipus sexual. Tot i això, d’acord amb el codi penal vigent, fins i tot les dones que han quedat embarassades per culpa d’una violació anirien a la presó si decidissin avortar.

Però hi ha altres realitats a Amèrica Llatina. Mentre això passa a l’Equador, a l’Uruguai l’avortament ha estat despenalitzat des de fa aproximadament un any. Les estadístiques mostren que a partir de la despenalització el nombre d’avortaments practicats ha disminuït substancialment. S’atenen aproximadament 426 avortaments per mes a nivell nacional. Fent una comparació, això significaria que a l’Equador es practiquen diàriament gairebé el mateix nombre d’avortaments que a l’Uruguai cada 30 dies. Tot i això, i tal i com ha reconegut Leonel Briozzo, subsecretari del Ministeri de Salut a l’Uruguai, aconseguir aquestes xifres no ha estat una tasca fàcil. Juntament amb la despenalització de l’avortament, el govern presidit per José Mujica s’ha compromès a aplicar polítiques públiques orientades a la generació de serveis integrals de salut sexual i reproductiva amb un alt component d’informació i suport pel que fa a anticoncepció, planificació familiar i gènere. Considerant aquestes dades, resulta evident que despenalitzar l’avortament no només és una necessitat pel que fa a drets, sinó que és una proposta efectiva pel que fa a salut pública.

Ara bé, mentre uns països despenalitzen l’avortament i en altres es discuteix aquesta possibilitat, a l’Estat espanyol, on l’avortament estava despenalitzat, ara volen arrabassar aquest dret. No es pot permetre que les creences religioses del partit polític del govern interfereixin amb el desenvolupament equilibrat de l’Estat al que representen. És incoherent que les legislatures responguin als credos religiosos dels governants. És doblement injust que les dones que no tenen prou recursos econòmics per practicar un avortament en condicions sanitàries adequades hagin d’arriscar la seva vida. Les dones, independentment de la nostra condició socioeconòmica, no podem ser obligades a ser mares si no estem preparades. No és un dret de l’Estat decidir sobre la gestació en un cos que no li pertany. És inversemblant i inadmissible que en ple segle XXI l’Església continuï incidint sobre la política pública i, per tant, és imperant que la societat civil exigeixi el desenvolupament de lleis sobre salut sexual i reproductiva adaptades a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes i no a dogmes de fe.

 Isabel Baroja, equatoriana, estudiant de recerca biomèdica a València. Implicada des de ben jove en els moviments socials del seu país que lluitaven i lluiten per un canvi radical de sistema. A més, i en paral·lel dedicà temps i esforços a l’alliberament de gènere i a la qüestió feminista. Ha viscut al Penedès.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress