L’home del pacte

jordi_pujol_lizana_vert
Jordi Pujol Lizana

En els darrers dies, arran del “no” de la CUP a la investidura de Mas, els mitjans convergents han desencadenat una tempesta perfecta per tal de crear un estat d’opinió que consisteix, bàsicament, en responsabilitzar la formació de l’esquerra independentista de fer descarrilar el procés. Aquesta pressió mediàtica, que ja vam veure exercir amb bons resultats sobre ERC, no respon a res més que a l’estratègia de CDC per liderar el procés sobiranista salvant la figura del seu líder i del propi partit. El discurs de fons és repetir l’eslògan que Artur Mas és qui ha portat el procés fins aquí i que són els prejudicis ideològics i el dogmatisme de la CUP el que està frenant el procés.

Els arguments de la CUP en contra de la investidura de Mas són de sobres coneguts i fàcilment comprensibles per aquells que estiguin disposats a escoltar i no tan sols a repetir les consignes que s’impulsen des de la maquinària mediàtica convergent. No és una obsessió. No és un tema personal. I ja no és, només, perquè sigui el líder d’un partit tacat de corrupció de dalt a baix. Que també. Ni perquè hagi encapçalat el govern de les retallades i de les privatitzacions. Que també. Ni perquè la seva figura limiti el creixement de l’independentisme. Que també. Tots aquests arguments per sí sols ja són motius suficients per no acceptar-lo com a president. Però és que, a més, l’argument que defensa a Mas com el líder imprescindible per seguir el camí cap a la independència, és simplement, una mentida. Si analitzem el seu paper durant el procés veiem que en cap cas hauria de generar cap tipus de confiança en el món independentista; recordem que el senyor Mas només se suma el projecte independentista quan la mobilització al carrer semblava capaç de desbordar les mateixes institucions. Des de llavors, el paper de Mas ha estat més aviat desplaçar el pes del procés del carrer cap a les institucions, on tot és més fàcilment controlable. Hem assistit a una campanya mediàtica molt ben dissenyada que l’entronitzava com a líder suprem del procés, de manera que no tan sols es garantia la seva supervivència política, sinó que li permetia a CDC agafar les regnes d’un procés que mai no havia controlat. Però què ha fet realment Artur Mas per la independència en els moments claus? Quan l’estat va prohibir la consulta, es va negar a desobeir (ara, en canvi, ens hem de creure que ho farà). Quan després de la consulta l’independentisme estava en el seu punt de màxima eufòria, va negar-se a convocar eleccions immediatament paralitzant el procés fins assegurar-se que el seguiria liderant. Un any perdut. En els moments clau sempre ha actuat com un fre.

Podem confiar en Mas, doncs? No. I no hi podem confiar perquè no és garantia que el procés vagi fins al final. No es tracta que la CUP hagi de renunciar temporalment als seus principis perquè el procés avanci; és que la trajectòria del personatge no és cap garantia que això sigui així, més aviat al contrari. Però sobretot, cal introduir un darrer element que crec que és la clau de tot; avui Artur Mas és la única persona que pot fer descarrilar el procés. Encara que no ho sembli a la opinió general, Mas és l’home del pacte amb Espanya. Una vegada passin les eleccions espanyoles s’obrirà una altra vegada l’escenari del pacte amb l’estat i des de Madrid necessitaran un interlocutor disposat a asseure’s a taula. I aquest només pot ser Mas. Perquè ho ha fet en el passat. Perquè el coneixen, perquè saben on han de pressionar, tant als sectors econòmics que estan darrera Convergència com dins del mateix partit. Perquè parlen el mateix llenguatge i perquè responen als mateixos interessos de classe. Perquè saben que posant sobre la taula un pacte fiscal descafeïnat i un nou estatut, l’aparell convergent no dubtarà en agafar-ho. I, sobretot, perquè saben que qualsevol oferta que vingui de l’Estat requerirà un líder fort i una maquinària mediàtica potent capaç de fer combregar almenys a una part del sobiranisme. La mateixa maquinària mediàtica que avui es llença a atacar a la CUP.

Jordi Pujol Lizana és regidor de la CUP de Sant Sadurní d’Anoia

4 total comments on this postSubmit yours
  1. aixi que? anem a unes noves eleccions o no? que es deixin de romansos i que ho diguin clarament i ens anem fent la idea, que jo no ho trobaria malament tot i que molta gent sembla que si.

    Junts pel Mas (ERC i CDC) esta clar que no volen baixar del burro i volen que en Mas sigui president i la Cup no ho vol, es pot arribar algun acord aixi? la cup es capas d’empassar-se el que sigui i que en Mas sigui president com sembla que la majoria d’independentistes nouvinguts de CDC i alguns de sempre, Erc vulguin? Cdc pot aprovar totes les propostes de la Cup per fer un govern mes ford?
    espavileu

  2. Bla, bla, bla. Paraules buides per a mirar cap a un altre costat. Els arguments de la CUP no tenen cap solidesa.Fan el que tant han criticat al PP i d’ altres, que és no respectar el desig de la majoria de la població, i per tant la democràcia.
    Totes les opinions son respectables, però cal no confondre opinions amb fets. La cup s’ ha alineat amb el junts pel no, amb el PP, siudadanos i altres parracs.Aixo no és una opinió, és un fet.Si els milers de expatriats haguéssim pogut votar, junts pel si ara tindria 2 diputats més i per tant majoria absoluta, aixo no és una opinió, és un fet. i els cupaires es posen al mateix nivell que el PP, que és qui ens ha impedit votar.Per tant els cupaires haurien d’ assumir la democràcia i votar a favor de la investidura del candidat més votat. S’ en diu democràcia. Irresponsables, botiflers i traïdors a la pàtria, aquesta és la realitat, encara que volgueu maquillar-la perquè us fa angunia veure la realitat tal i com és. Interessos partidistes abans que els interessos del país.Aquesta és la realitat.

    No em costa gens de pensar que ja és tard.
    No em costa gens de dir que no m’escolten.
    No em costa gens d’alçar els ulls cel amunt
    i plànyer-me i fer l’orni.

    Puc progressar si aprenc d’ajupir el cap.
    Puc cridar tant com vulgui amb els que criden.
    Puc tenir càrrecs públics i envellir.
    Puc creure en Déu i repassar els diaris.

    Davant mateix de la porta de casa,
    però, comença el món i a totes les cruïlles
    hi ha gent que mor de fam o de tristesa.

    Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
    pots llegir a l’inrevés les paraules que escric,
    o bé tancar-te amb clau a casa teva.

    Miquel Martí i Pol

  3. Veure que hi ha gent que utilitza termes com a botiflers i traïdors a la pàtria contra la CUP, independentistes criminalitzats durant anys pels regionalistes convergents, em reafirma en l’opinió que amb gent així tindríem un estat igualet que l’espanyol.
    Som molta gent que volem la independència per una qüestió de justícia social i política, no per nacionalisme d’amargats.
    Per cert, sobre la taula la CUP posa arguments polítics, JxS només una declaració de fe en un personatge que fins ara no ha demostrar estrictament res que no sigui la seva obediència neoliberal.
    I pel que fa a les majories i el seu dret a imposar un punt de vista: els convergents necessiten un bon repàs als principis bàsics d’una democràcia formal. Son fills del Puig i a sobre volen que ens hi posem bé…

    • Teniu una confusió comú en creure que els votants de junts pel si som convergents. Jo no l’ he votat mai, en Mas, soc un dels milers d’ expatriats que ens han impedit votar, i no he pogut votar junts pel si. El vostre odi a en Mas us fa perdre el sentit de la realitat. La realitat és que els cupaires s’ han alineat amb els de junts pel no. Irresponsables, botiflers i traïdors a la pàtria, mal que no t’ agradi llegir-ho, és la realitat.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress