Llums, càmera, acció! … silenci es roda

S’inicia el rodatge i el director reclama la màxima atenció: llums, càmera, acció!

Això que podria ser el principi d’un rodatge cinematogràfic és el que passa a l’inici de les intervencions de la portaveu del PSC a l’ajuntament de Sant Pere de Ribes en els darrers plens.

En aquells moments, Abigail Garrido,  que es pensava que en aquesta pel·lícula seria protagonista i només ha aconseguit un paper de repartiment, busca el seu millor perfil davant de les càmeres abans de començar a interpretar, amb oratòria perfilada i retòrica dramàtica, un paper que te com a guionistes els millors despatxos de màrqueting empresarial. La seva entonació busca centrar l’atenció del públic que, a l’altra banda de la càmera, viuen en un context social marcat per la crisi.

Que la pel·lícula tracta de la reducció del cost polític de l’ajuntament? (supressió dels càrrecs de confiança, reducció de les dedicacions remunerades de regidors i regidores, rebaixa del 7% dels imports als grups municipals i persones regidores, dràstica reducció del nombre de dietes per assistència a reunions, supressió de la facturació dels desplaçaments entre Ribes i Roquetes dels membres de l’Equip de govern a càrrec de l’ajuntament)

El seu guió només destacarà que per fer una bona feina s’han de cobrar uns sous de pel·lícula com als que ens tenien acostumats.

Que l’obra tracta de la rebaixa de la pressió fiscal? (reducció de l’IBI un 2%, supressió de taxes a entitats i clubs esportius per utilitzar equipaments municipals, congelació de la taxa d’escombraries, reducció del 10% per aquells locals que no s’utilitzen com a negoci, abaratiment de la taxa pels cursos de formació de persones adultes)

L’actriu s’enfundarà en el paper de Joana d’Arc atacant qualsevol actuació del nou govern, sigui quina sigui, amb l’objectiu final de tapar el desastrós paper que va fer l’anterior equip de govern en la passada pel·lícula.

Fora del plató es dedica a fer promoció i més que anunciar els mèrits propis en forma de propostes reals i tangibles (la “seva” realitat és fum i deutes) esbomba pretesos demèrits d’un govern municipal amb només dos mesos de vida (eren 100 els dies de cortesia?), en forma de mentides. En les seves “sessions informatives” sobre els “obscurs interessos del pacte” ella és directora i protagonista. És on l’actriu Abigail Garrido es creix.

– L’Equip de Govern és culpable de les retallades! – diu vinculant el govern municipal amb el de la Generalitat i el de l’Estat. No s’entén aquesta vinculació, però posats a vincular oblida que, per exemple, el PSOE va retallar el 5% del sou dels i les empleades públiques, va augmentar l’edat de jubilació als 67 anys i va donar milers de milions d’euros públics a la banca per a que “obrissin de nou l’aixeta del crèdit”, cosa que no van fer ni molt menys.

En aquesta mena d’obra de teatre que són aquestes “sessions informatives” Garrido apareix a escena com una fada que amb una vareta màgica va fent aparèixer al públic tot de coses: Txas, La casa del mar per l’emprenedoria. Teniu: un casal d’avis nou i centre de dia a Les Roquetes! Jovent: a fer esport amb el nou Decathlon! Ribetans i ribetanes: farem nova la Casa de la Vila. Ciutadania: us hem deixat un ajuntament sanejat, pagant al dia i sense haver fet fora cap empleat o empleada.

El públic sortirà al carrer i es trobarà una situació molt diferent.

Trobarà el casal d’avis de Les Roquetes on estava i un local buit als blocs de pisos buits de “protecció oficial” (sense diners per acabar-lo i que no reuneix les condicions per allotjar un centre de dia), i el projecte del Decathlon empantanegat, igual que del projecte de la Casa del Mar.

Anirà a preguntar a l’ajuntament i només li podran dir que de projectes en ferm del que hem parlat res. Bé, sí que hi ha un projecte, 2 milions d’euros per fer nova la Casa de la Vila que no se sap com es podrà afrontar amb els 6 milions d’euros d’herència que han deixat de la gestió de Garraf Promocions Municipals (això sí que és sanejament!) i podran trobar uns plànols també d’un flamant edifici nou per a les arts escèniques a Les Roquetes (sense un duro per construir-lo després de gastar-se molt en plànols i presentacions) mentre el teatre municipal cau per la deixadesa de l’anterior govern.

També ens podrem creuar amb alguna persona que recordem de professora a l’escola d’adults que comenta com la van acomiadar (zero acomiadaments?), o una veïna que es queixa que al mercat la majoria de parades són tancades i s’entén perquè el que volien era justificar el Mercadona; la veïna ens podrà comentar que la seva néta i molts amics i amigues havien enviat el currículum perquè els havien dit que amb el “Mercat” hi hauria feina per a tothom i encara està a l’atur, com la seva cosina que treballava a un supermercat al centre de Les Roquetes que ha hagut de tancar i ara, quan no busca feina enviant currículums a tort i a dret, passeja pel que havia de ser el parc central i és un erm, on es pot trobar amb un veí emprenyat perquè davant de casa van edificar fa anys per sobre de l’alçada permesa per la llei i que l’alcalde Blanco no li feia ni cas, i un llarg etc.

A l’obra que acaba de presenciar, el públic no ha sentit res de tot això, com tampoc de la inversió d’un milió d’euros en el sistema de recollida (contenidors i camions) que no beneficia la totalitat del veïnat i que encareix el rebut perquè no s’han aplicat altres mesures d’estalvi i recollida més eficient, com tampoc res ha sentit sobre la situació en la que es troben les urbanitzacions o la política d’habitatge.

Però clar, dirà el públic, el teatre és ficció i el que acabem de veure és “teatro del bueno” que diria aquell.

En realitat, el que pretén el PSC-PSOE de Sant Pere de Ribes és erigir-se en la consciència de la classe treballadora, al ple i al municipi, quan el seu partit fa molt de temps que ha deixat la paraula socialisme buida  de contingut, el concepte d’esquerres tocat de mort pels escàndols de corrupció i la guerra bruta, d’indults a banquers el darrer Consell de Ministres de Zapatero per tal de que els condonin deutes del partit, d’exministres convertits en presidents de caixes d’estalvi encausats per pràctiques mafioses i enriquiment fraudulent. Consciència de la classe treballadora ells que ha estat abraçant i abracen  les polítiques neoliberals marcades pel capitalisme representat per la troica europea i els grups econòmics més influents com són la banca i les multinacionals?

La portaveu del PSC-PSOE titlla d’antisocial la política que ha pogut fer el nou govern municipal. El seu guió hauria de preguntar on està la taula anticrisi aprovada pel ple a l’any 2009? On les polítiques d’habitatge dels darrers anys? On les  ajudes al tercer sector? On les polítiques actives consolidades i referents en formació, ocupació i cohesió social? On les polítiques de foment de les entitats del nostre municipi? Quins convenis de col·laboració s’han signat amb la societat civil per combatre la crisis al nostre municipi? On són els acords amb els representats dels treballadors i les empreses del nostre municipi i comarca per combatre la crisi?

Sra Garrido, vostè encara no ha entès el nou paper que li ha tocat. Si segueix pel mateix camí pot acabar confonent el ple de la corporació en un plató de Tele 5.

Teodoro Jiménez i Ramon Moragues. Unitat Municipal 9, Sant Pere de Ribes

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress