Maratons

Joan-Gispert
Joan Gispert

Sense adonar-nos ja ens ha arribat el Nadal. Temps d’àpats gustosos i rics en greix, moment de pessebres i tions, i també època de ‘recolliment’ i de ‘tendresa’.

Al costat de l’orgia de consum i del pagament d’impostos voluntaris induïts per les variades loteries d’aquest període, hi ha aquesta mediàtica manifestació i catarsi col·lectiva, televisada com un autèntic ‘show’, anomenada ‘marató’. ‘La Marató’.

Després d’anuncis i més anuncis a la tele, a la ràdio, a Internet, a la bústia de casa, als carrers, als establiments …, se’ns entendreix el cor. A més, veiem que hi participen els famosos i famoses agafant telèfons, fan un disc, un llibre i una programació especial a la ‘tevetres’, com no hem de ser ‘solidaris’ amb La Marató?

Li diuen solidaritat, però és solidaritat? Ser solidari és compartir el que tens amb algú altre, generalment pertanyent a la mateixa condició econòmica que tu, o sigui que es dóna entre iguals. Quan participem amb una aportació a La Marató el que fem es entregar, donar, allò que pertany al nostre excedent i que com no ens fa falta el podem destinar a la causa que està en joc a La Marató de torn, però això no és solidaritat, això és almoina, caritat  o beneficència. En les darreres dècades algunes ongs han fet, o continuen fent, aquest paper de mediadors entre els explotats i els que no estan tant explotats, sense intervenir gens ni mica al moll de l’os del problema. Exemple extrem d’aquestes organitzacions ‘misirecordioses’ és Cáritas, entitat de l’església catòlica que es dedica a practicar l’almoina quan l’estat al qual pertany és una de les fortunes més importants del món.

Tornant a La Marató, la quantitat lluminosa d’euros captats i anunciada als quatre vents des de les pantalles televisives a l’hora del recompte, sap algú o alguna a on van a parar? No penseu que poso en dubte la veracitat del seu destí, però si a La Marató es recull per a investigar una o altra malaltia i alhora  l’estat no inverteix en investigació, on va a parar la desorbitant xifra llampant d’euros que apareix parpellejant? Està clar que es destina a investigació, però al sector privat. Farmacèutiques?

És més fàcil demanar a la població, després de l’estovament mediàtic al que estem sotmesos en aquestes dates, que practiqui la beneficència que no pas, per exemple, eradicar la pobresa. Per un altre cantó, sempre és reconfortant pensar que estem ‘ajudant’ a algú altre tal i com apunta el títol del llibre de Gustau Nerín: ‘Blanc bo busca negre pobre’ (interessant anàlisi de les ongs). Aquest estat melindrós al que ens transporten també es pot veure ironitzat molt bé en la pel·lícula ‘Plácido’ (1961) de Luís Berlanga, quan el règim del ‘generalísimo’ engega una campanya nadalenca, on la burgesia en fa una festa, que l’anomena ‘por Navidad ponga un pobre en su mesa’.

Quedi clar el meu respecte a tota aquella gent que fa una aportació a qualsevol obra benèfica que es pugui realitzar durant el cicle de Nadal, o a qualsevol data de l’any, i la meva més manifesta crítica a la hipocresia de totes aquelles institucions i/o entitats que amb la seva tasca ‘pia’ mantenen l’explotació d’un sector de la població mundial i els privilegis només per a uns quants.

 Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957). Actor i titellaire, militant de Més Poble – CUP a Riudebitlles

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress