Memòria històrica o creure’s que la gent és tonta

Oscar Mendoza
Òscar Mendoza

Memòria històrica (municipal) recent de la política especulativa  d’habitatge o creure’s que la gent és tonta

En unes declaracions a Canal Blau Televisió, ara farà tot just quatre mesos, José Antonio Blanco, fent un balanç del seu pas per l’alcaldia de Sant Pere de Ribes just després d’haver presentat la seva dimissió, preguntat sobre quin aspecte negatiu destacaria de la seva obra de govern, va assenyalar la política d’habitatge social.

Aquestes declaracions corroboraven el que Unitat Municipal 9 (UM9) havia denunciat públicament durant molt de temps: la utilització de l’habitatge social de promoció pública amb finalitats merament electoralistes, la construcció de pisos basada en l’especulació del sòl, i l’aprofitament d’un dels eixos de política social municipal en benefici privat de persones del partit del Sr Blanco i la Sra Abigaïl Garrido mitjançant la cessió de la gestió dels habitatges a una empresa (CQ) administrada per una ex-regidora del PSC de Sitges, que tenia un sou anual de 250.000 euros que, a la fi, sortien de les arques municipals, dels nostres impostos.

Els moviments especulatius que protagonitzava, fins i tot directament, el govern municipal Blanco-Abigaïl queden palesos en exemples com el de la promoció feta a Ribes. L’abril de 2003, l’ajuntament adquireix uns terrenys per a l’empresa municipal Garraf Promocions per un preu de 677.720,81 €. Tres anys després, el 5 d’octubre de 2006, Garraf Promocions ven aquests terrenys a la cooperativa d’habitatge Llar Unió Catalònia SCCL per 1.371.412,00€. L’anterior govern municipal del PSC mai ha arribat a explicar a què es van destinar els 693.691,19 euros de benefici (més del 100%,) d’aquesta operació especulativa. No es deuria destinar a facilitar l’accés en règim d’habitatge social a les persones que no “es van poder permetre” accedir a un habitatge públic a un preu final més gran que el de l’habitatge de renda lliure. El que sí se sap del cert és que Catalunya Caixa te’ls ensenya, i te’ls ven ara per poc més de 80.000 euros.

XP_protesta blanco

Tot hagués passat desapercebut si el joc especulatiu del PSC de Ribes i Les Roquetes hagués seguit uns paràmetres moderats i si les vaques grasses haguessin estabilitzat el seu pes, però es van seguir engreixant fins que van rebentar esquitxant arreu. I els pisos no s’han venut i 79 famílies van veure com s’estroncava la possibilitat d’accedir a un habitatge de protecció oficial.

Aquestes 79 persones, moltes d’elles joves, recordaran els xous mediàtics als pavellons d’esports de Ribes o Les Roquetes l’any 2007 (any electoral, quina casualitat), on l’alcalde Blanco en la seva versió de showman (vorejant el telepredicador), acompanyat de la seva “hostessa” Abigaïl i micròfon en mà, sortejava amb gran fastuositat i aires de concurs televisiu, uns pisos que no  existien, que no tenien ni plànols, ni finançament (més enllà del que “cobrarien” de la venda dels pisos als guanyadors del “concurs”). Vaja, que només eren dibuixos en 3D a la publicitat dels butlletins electoralistes del PSC editats des de (i a càrrec de) l’ajuntament.

Aquelles persones “agraciades” el 2007 amb uns pisos socials que tenien un preu mitjà de 144.000 euros, es van trobar que al cap d’un any els demanaven 200.000 euros, sense que ningú a l’ajuntament els donés cap explicació ni justificació de l’increment.

Les llàgrimes d’alegria al xou electoral del 2007, es van tornar en llàgrimes de ràbia i impotència un any després, quan van haver de renunciar al “seu” pis de promoció municipal per no poder fer front a l’increment injustificat de 60.000 euros i veient com la banca els tancava l’aixeta del crèdit, en un moment on tenir l’ajuntament de Sant Pere de Ribes al redere era més un llast que una garantia.

En aquell moment, UM9 va acompanyar les persones afectades en les concentracions de protesta que van convocar (especialment davant de l’edifici institucional de la Vinya d’en Petaca) i va presentar mocions que reclamaven el manteniment de les condicions pactades amb els veïns i veïnes. Les nostres accions de suport a les persones afectades eren rebutjades de pla pel PSC al govern i eren atacades amb arguments com: “La mesura que volen tirar endavant (referint-se a Um9) podria suposar haver de destinar fins a 2M d’euros dels impostos de tots (200 euros per familia) per subvencionar els pisos de 79 persones.”

XP_protesta blanco1

Quants euros per família ens costarà al final la nefasta gestió del tàndem Blanco-Abigaïl? Feu comptes, l’ajuntament ha hagut de fer front a uns 5,5 milions d’euros del puf de Garraf Promocions per a poder tenir la possibilitat de disposar dels pisos construïts per poder fer política pública i activa d’habitatge, i ja els avancem que no volem fer cap xou als pavellons municipals.

I és que, en aquests moments, Garraf Promocions Municipals presenta un deute d’uns 6 milions d’euros i està en fase de liquidació, promoguda ja en el seu dia pel l’equip de govern anterior. I el cas està admès a tràmit per la Fiscalia Anticorrupció a iniciativa del nostre grup municipal, després que la interventora de l’ajuntament emetés informes on detectava moltes irregularitats en la gestió de l’empresa municipal.

Quan una empresa es troba endeutada d’aquesta manera te dues opcions: o presentar concurs de creditors (com en algun moment ha desitjat el PP local) o liquidar-la. Si s’hagués optat per la primera opció, el concurs de creditors, hi hagués hagut el risc que passés el mateix que ha passat amb l’habitatge públic “fallit” en algunes comunitats autònomes governades pel PP: que finalment queden sota control de fons d’inversió especulatius xinesos o russos que, quedant-se amb els pisos a preu irrisori (fins i tot els que estan llogats) pretenen seguir especulant quan la cosa econòmica es calmi una miqueta.

Però el govern Blanco-Abigaïl va optar per la liquidació de l’empresa, opció al nostre entendre millor, perquè permet gestionar els actius que quedin després de liquidar els deutes. Però has de rebaixar el deute al mínim possible. Aquesta és la tasca del liquidador, amb qui hem treballat des del primer dia que vam accedir al govern municipal.

Garraf Promocions te, bàsicament, dos creditors: el propi ajuntament i les entitats financeres. Quina ha estat la política de l’equip de govern actual (UM9-CIU-ViA), no sense debat previ i d’acord amb la tasca del liquidador? Doncs que l’ajuntament assumís el deute que l’empresa municipal te amb el consistori i liquidar el deute amb les entitats financeres venent alguns dels pisos o fent dacions en pagament. Eixugat el deute amb les entitats financeres, l’ajuntament podrà disposar lliurement del parc d’immobles que quedi per fer polítiques públiques d’habitatge, polítiques d’habitatge que aniran d’acord amb la moció aprovada al darrer ple i a les polítiques participatives del Consell Social Municipal.

Ara la Sra. Abigaïl Garrido, en un acte de cinisme polític que ratlla l’esperpent, es despatxa acusant al govern municipal d’incomplir els compromisos adquirits al ple referint-se a la moció que estableix sancions als immobles buits propietat d’entitats financeres i grans empreses.

Es refereix al fet que, com dèiem abans, en la fase de liquidació de Garraf Promocions s’intentarà eixugar una part del deute amb la venda d’alguns dels immobles. Segons la portaveu del PSC el que s’hauria de fer es destinar aquests pisos a habitatge social. A nosaltres també ens agradaria poder destinar aquests pisos a habitatge social. Però no podem si no volem carregar sobre la ciutadania la totalitat del deute de 6 milions d’euros que va contreure Garraf Promocions durant el govern municipal del que formava part l’Abigaïl.

Amb la venda d’aquests pisos es vol acabar la liquidació de l’empresa i llavors l’ajuntament ja tindrà les mans lliures per començar a aplicar la política d’habitatge que vol l’equip de govern actual. Perquè no diu la portaveu del PSC,  primer: que el deute el va contreure el “seu” equip de govern; segon: que si no es venen aquests pisos el deute amb els bancs anirà a càrrec de l’ajuntament com ha passat amb la part del deute que l’empresa tenia amb el propi consistori; i tercer: que si no es liquida l’empresa (i aquesta venda en pot ser la darrera acció per a poder-ho fer) no podrem disposar d’aquest immobles, però tampoc podrem disposar de cap dels que hi ha, pel risc d’anar a concurs de creditors i que tot el parc immobiliari pugui quedar fora del control de l’ajuntament.

Fer aquestes afirmacions que fa la senyora Abigaïl tenint la informació que te (o hauria de tenir havent estat 14 anys governant) és propi d’una mentidera compulsiva. Què pobre que és la seva política d’oposició, que es redueix a mentir a la ciutadania a veure si repetint una mentida mil cops la gent se la creu…

I va i, a més, diu que al Consell Social Municipal no es tracten qüestions socials del calat de la política d’habitatge. Com ho pot saber sra. Garrido, si encara ningú ha assistit a aquest espai de participació en nom del PSC? Si vol, assisteixi a la propera sessió del Consell i parlem-ne si te alguna proposta. Hi han espais de participació a l’ajuntament, no és necessari que utilitzi els mitjans de comunicació com a únic canal de fer arribar les seves propostes. De veritat, a diferència de quan vostè governava, es pot participar.

Ens preguntem perquè algú intoxica i menteix tan barroerament. Es deu pensar que la gent és tonta o no te memòria.

Per sort, aquells que es van quedar sense habitatge social per la nefasta gestió del seu govern encara recorden les mobilitzacions de protesta a la Vinya d’en Petaca i les que participen del Consell Social Municipal saben què s’hi parla i ens sap greu el menyspreu amb el que tracta la feina que allà fan més de 20 entitats socials que actuen en el municipi, intentant cercar les accions possibles per millorar la vida d’aquelles persones que més pateixen els efectes d’una crisi de la que no tenen culpa, i que l’ha generat, sobretot i al nostre país, aquells que engreixaven la bombolla immobiliària amb operacions especulatives sense escrúpols.

Amb aquests antecedents i en aquestes circumstàncies: de què vol donar lliçons, l’Abigaïl?

Nota: en els següents enllaços teniu informació més detallada sobre el cas de Garraf Promocions i l’accés a un vídeo explicatiu i didàctic sobre el tema.

http://www.um9.org/index.php?option=com_content&task=view&id=281&Itemid=1

http://www.um9.org/index.php?option=com_content&task=view&id=282&Itemid=1

http://www.um9.org/index.php?option=com_content&task=view&id=296&Itemid=1

Òscar Mendoza. Sant Pere de Ribes. Vaig estudiar la Diplomatura en Relacions Laborals i cursos de Postgrau en Dret del Treball i de Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Visc a Les Roquetes i treballo a l’Administració de la Seguretat Social de Vilanova i la Geltrú. Sóc delegat sindical de CGT-CAT i milito a UM9 i a la CUP.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress