Mobilitzem Vilanova

Laia Lopez

Laia López

1 de maig, 12 del matí a la Rambla de Vilanova. La ciutat es manifesta pels drets dels treballadors. Tota la ciutat? Part de la ciutat. La resta o ha marxat de pont, o ha decidit dedicar el seu dia a aquelles activitats que no pot fer normalment o que no poden esperar. Els que treballen, naturalment tampoc es manifesten. Alguns serveixen canyes al sol de les terrasses mentre els Vilanovins que s’hi relaxen, veuen passar la manifestació. “No ens miris, uneix-t’hi!”, criden els participants entre banderes i pancartes. Però tot i que a mesura que avança, la manifestació es va eixamplant, només recull una petita part de la gent que viu a la ciutat. En una de les comarques especialment castigades per la crisi, Vilanova veu com una anècdota la mobilització de la ciutadania en favor del dret a un treball digne. Una anècdota que no resta importància a la causa defensada i que enlloc de desalenar els escèptics, ha de servir com a motivació col·lectiva i element de pressió popular.

Penso en l’atur juvenil, els salaris baixos, els contractes temporals que porten implícits la incertesa i la pèrdua de drets laborals, les dificultats de conciliació que afecten especialment les dones, l’exclusió del mercat laboral per als més grans i la sostenibilitat d’un sistema de pensions que no té cap futur si no és reformat. Avui en dia, la majoria de la població pateix les conseqüències d’un model productiu que en temps de bonança econòmica era aplaudit, tot i fabricar un percentatge “acceptable” de pobresa. Els rics eren rics, els pobres una minoria que es podia amagar sota la catifa, i la resta vivíem còmodament mirant cap a una altra banda.

Amb l’impacte de la crisi, l’augment considerable dels desfavorits i la desaparició de les classes mitjanes i els seus drets socials, l’acceptació del sistema es posa en dubte. No és estrany trobar famílies indignades perquè el sou que cobren és insuficient per a pagar l’educació dels fills, o treballadors majors de 45 anys que arrel de perdre la feina de la seva vida, es qüestionen la justícia d’un sistema que els expulsa sense cap remordiment del món laboral. Aquells que mai van posicionar-se, pensionistes, constructors, funcionaris públics, universitaris avui a l’atur… Mostren ple rebuig cap a l’actual dinàmica neoliberal. Un canvi s’ha produït en la mentalitat dels habitants d’aquest país, un canvi que afavoreix a aquells que pensem que un nou sistema és necessari. Les manifestacions quasi diàries a Barcelona, son la prova d’un caldo de cultiu procliu a la construcció de nous escenaris.

Però malgrat la desafecció col·lectiva, encara ens trobem immobilitzats per la idea de la ineficiència de certes accions. Volem resultats visibles i els volem ara. I si pot ser, invertint-hi el menor esforç i temps possible. La realitat però, indica el contrari. Petites victòries que ens reporten grans beneficis son assolibles. És cert que hem viscut els darrers anys en una societat còmoda i que en general no disposem de la cultura política del país veí. Però tal i com exposava Gerardo Pisarello, activista i professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, a la xerrada Independència com a punt de partida, ens enfrontem a un projecte d’una dificultat grandiosa: la construcció d’un nou país des de la ruptura amb el model que el precedeix. Un projecte que per tenir èxit, ha d’implicar a la totalitat de la societat catalana, mobilitzant també a aquells que el dia 1 de maig, feien una canya a les terrasses de la Rambla. Perquè el que ens ha de motivar personal i col·lectivament no és l’èxit o el fracàs de les nostres lluites sinó els valors que les empenyen. O el que és el mateix, no perquè la tasca sigui extremament complicada, hem de deixar d’emprendre-la.

Laia López Samarra. Tinc vint i cinc anys, sóc llicenciada en Sociologia amb un postgrau qüestions Génere i un màster en Intervencions Socials i Educatives.

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. Be laia ben escrit. Tu deus estar militant a totes les entitats revolucionaries oi?

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress