Morir a Vilafranca

Anna_Tomas_vertok
Anna Tomàs

Morir no hauria de tenir preu, i el té i molt alt, al cost emocional dels que es queden en aquesta vida, cal sumar-hi el cost pecuniari que han de satisfer les famílies dels finits.

Els serveis funeraris són un servei essencial d’interès general. Tot i que des de l’any 1996 es tracta d’un servei en lliure concurrència, continua essent competència municipal. L’Ajuntament ha d’assegurar la seva existència i prestació a tot el municipi, garantint que en la seva execució s’apliquin els principis d’universalitat, d’accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets dels usuaris. La contradicció és ben palpable, és un servei que els ajuntaments han de garantir però, en canvi, es tracta de serveis en lliure concurrència i, per tant, de difícil acotament dels preus des de l’administració. Però també la piscina o les arts escèniques o altres serveis que es presten des de l’Ajuntament són de lliure concurrència i en canvi els seus preus s’estableixen pel Ple municipal.

L’Ajuntament no podria negar-se a la concessió d’una llicència per un nou tanatori, totalment privat, si la sol·licitud reunís tots els requisits legals i tècnics, però de moment a Vilafranca del Penedès urbanísticament no hi ha possibilitat per encabir un nou tanatori, per això el 29 de setembre passat el Ple de l’Ajuntament de Vilafranca va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Vilafranca en Comú hi va presentar diverses al·legacions per considerar, entre d’altres coses, que l’equip de govern no s’havia implicat prou en demanar un ajustament dels preus de l’actual tanatori, que a la proposta li caldria un estudi de mobilitat o que es reconsiderés la possibilitat de construir un tanatori en indrets pendents d’un Pla de millora urbana.

És cert que hi ha moltes queixes perquè l’actual tanatori és molt car (un sepeli pot costar uns 4.500 € pel cap baix) i es veu que hi ha famílies que prefereixen portar els seus difunts a poblacions properes perquè la vetlla i l’enterrament surten més econòmics. Morir-se no hauria de ser mai un negoci i aprofitar-se de la vulnerabilitat dels éssers estimats del difunt hores després del seu traspàs és, com a mínim, immoral.

Es calcula que en els darrers deu anys el cost total d’un enterrament ha triplicat el seu preu, i que actualment a Catalunya és molt més elevat que en d’altres llocs de l’Estat, no a tots. S’atribueix aquest increment del preu a què malgrat la liberalització del servei continuen existint els monopolis derivats de serveis que abans es prestaven des de l’administració, i es defensa que la solució és la competència, l’establiment de noves funeràries baixaria el preu. Però, tots sabem el què va passar amb la liberalització del mercat de l’electricitat o del gas. Dels monopolis vàrem passar als oligopolis, hi ha grans beneficiats mentre els usuaris dels serveis paguem més o molt més que abans.

Sense cap mena de dubte hi ha dues premises fonamentals per exercir qualsevol capitalitat i, per tant, també la del Penedès. L’una és la garantia de què les dones hi puguin parir els seus fills, i l’altra la de vetllar els morts. Imagino que també aquesta deu ser la voluntat de l’equip de govern vilafranquí quan decideix modificar l’actual planejament urbanístic per possibilitar l’establiment d’un nou tanatori, però el què resulta curiós és que l’equip de govern promogui aquesta modificació quan en tenim un de preciós que, a més, és fruit d’un conveni amb l’Ajuntament.

Ben segur que hi ha altres maneres de fer-ho, ja no només perquè potser seríem la capital de comarca amb més sales de vetlla per habitant, cosa que també resultaria curiosa, sinó perquè a més el cost també acabaria repercutint d’alguna manera als usuaris.

Per exemple, es podria modificar l’ordenança, obligant a una transparència en els preus, ara mateix l’actual funerària no els té penjats a la seva web i per telèfon no te’ls faciliten. També es podria establir la potestat d’aprovar pel Ple de l’Ajuntament el cost del servei bàsic establert a l’article 12 de l’Ordenança de serveis funeraris, que garanteix un sepeli digne per aquells que no disposen de suficients recursos econòmics i per a tothom que ho demani. I, sobretot que la informació es pugui trobar a la web de l’Ajuntament i a la dels mateixos serveis funeraris.

Essent una mica més agosarats es podria renegociar el conveni per tal de permetre que altres empreses puguin “llogar” les sales de vetlla per prestar els seus serveis i així promoure la lliure concurrència sense necessitat de construir un nou tanatori. I segur que es podrien pactar altres mesures amb l’actual empresa que gestionen els serveis funeraris tendents a una racionalització dels preus.

I és que morir-se, en cap cas, ha de ser un luxe.

Anna Tomàs Mayolas, membre de Vilafranca en Comú

 

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress