My building is not a hotel

 

Daniel Garcia
Daniel Garcia Peris

 

Cap pis turístic, ni legal ni il·legal, lloguer assequible pels veïns, la Barceloneta es de gente del barrio, jo a casa meva el turista a l’hotel, no a l’especulació, pisos turístics = turisme borratxera, aquest barri no es ven, vivo y viviré en la Barceloneta… Tots aquests són eslògans que acompanyaven el principal per l’abolició dels pisos turístics a la manifestació dels veïns de la Barceloneta de dissabte passat. Ens va enganxar a la mateixa plaça d’on sortia la concentració i vam poder veure sobre el terreny quin era l’ambient dels manifestants.

D’entrada s’ha de reconèixer que la protesta ha aconseguit captar l’atenció dels mitjans de comunicació. Totes les televisions se n’havien fet ressò durant la setmana i eren allà per cobrir la manifestació més massiva fins al moment. També era el primer cop que el recorregut sortia de la Barceloneta i també s’havia convocat a sumar-se a altres barris de la ciutat. Al seu pas els turistes quedaven atònits i no paraven de fer fotos, i fins i tot selfies. No és de estranyar que alguns ho confonguessin amb alguna festa popular, amb el canó de la festa major obrint pas. Un grup ni se’n va adonar i camí de la platja va passar de manera irrespectuosa pel mig dels manifestants provocant la ira d’aquests. Una altra cara feia el personal dels restaurants, incrèduls davant la publicitat negativa que aquest ambient pot repercutir en els seus locals.

Vaig conèixer el primer pis turístic a la Barceloneta fa més de 10 anys i sempre ho he considerat una bona opció per dinamitzar turísticament un barri amb habitatges petits i precaris. Un 80% dels pisos responen a l’anomenat “quart de casa” de només 30 metres quadrats. Ara bé, la mesura es perverteix si l’administració no fa la seva feina de supervisió de l’activitat econòmica i la resta de responsabilitats que no només tenen a veure amb el turisme. Arrel de les manifestacions s’han tancat ara més pisos turístics il·legals que en els 4 anys anteriors. Les normes de civisme són les mateixes per a turistes que per a residents i s’han de fer complir. Un dels nostres atractius és la festa, especialment entre els més joves. L’equilibri entre aquest recurs turístic i la identitat local és clau per seguir gaudint dels beneficis del sector. Al Penedès la incidència del turisme no genera aquest conflicte. Algú es deu lamentar de no tenir l’afluència de turistes i ingressos que Barcelona recull però aquí cal mirar cap a un model que valori la qualitat sobre la quantitat.

Daniel García Peris
www.danielgarciaperis.cat

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress