No a la nova llei de l’avortament

Bruna

Bruna Alvarez

Ja fa dies que s’està esperant que el Ministre de Justícia, Ruiz Gallardón, presenti el text de l’avantprojecte de llei de l’avortament, que restringirà el dret de les dones a avortar.

La llei actual, promoguda el 2010, garanteix el dret a avortar lliurement fins a les 14 setmanes de gestació, i que les dones de 16 i 17 anys puguin avortar sense el permís dels seus pares.

El que es vol legislar és una nova llei de supòsits, similars a la del 1985, on només es podia avortar sota tres supòsits:

  • en cas de malformació del fetus
  • en cas que l’embaràs sigui degut a una violació
  • si hi ha risc per la salut de la mare

Sempre i quan estiguessin avalats per un metge o per l’informe policial en cas de violació. L’avantprojecte de llei del 2013, podria eliminar inclús, el supòsit de malformació del fetus.

Què implica aquesta reforma en la llei de l’avortament?

En primer lloc, implica que a les dones no se’ls reconeix el dret a decidir sobre la seva pròpia vida. En cap llei de l’Estat Espanyol sobre l’avortament, es té en compte les responsabilitats del portador d’esperma (altrament dit home), que resulta ser el 50% del material genètic que produeix un embaràs. Per tant, ni l’embaràs ni les conseqüències d’aquest, no són només responsabilitat de les dones, fet que cap llei contempla.

En segon lloc, implica que les més perjudicades d’aquesta llei seran les dones amb pocs recursos econòmics, ja que les que tindran recursos podran anar a l’estranger a avortar, tal i com es feia als anys 70 i 80.

En tercer lloc, la nova llei intenta garantir el dret a la vida del fetus en detriment de la vida de les dones. I en aquest punt, m’agradaria fer un aclariment: una dona embarassada no és mare. El procés de convertir-se en mare, és un procés relacional complex, que en la maternitat biològica, pot iniciar-se amb l’embaràs, però que les mares adoptives inicien, per exemple, en el moment que reben la fotografia del qui serà el seu fill o filla. Per tant, tal com deia l’antropòleg Joan Bestard, “qualsevol nen/a és adoptat”.

En una situació on els nens i les nenes són un bé tan preuat, i que en la nostra societat són pensats des de la necessitat de temps i recursos econòmics per criar-los, impedir l’avortament a dones sense recursos em fa malpensar sobre qui tindrà la tutela d’aquests nens i nenes, que a priori, les seves famílies no podran mantenir.

No s’estarà reproduint un model, on dificultant l’avortament, les dones amb menys recursos “produiran” fills i filles per les famílies que els podran mantenir? No ressona una mica, al robatori de bebès de les seves mares als anys 40 per ser “Rojas”, als anys 60 per ser pobres, als anys 80 per un benefici econòmic de metges i església, i el 2013, “per salvar la vida dels nens i nenes”?

Bruna Alvarez. Sóc persona, mare, companya i antropòloga. Intento entendre les desigualtats de gènere, i especialment faig investigació sobre el tema de les maternitats, en plural, perquè hi ha moltes maneres de ser mare. Treballo al Departament d’Antropologia de la UAB i visc a Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress