No hi ha innocència en les paraules

quim vendrell1

Quim R. Vendrell

Diumenge al matí. Ens llevem amb la notícia d’una baralla multitudinària als voltants del Vicente Calderón. La poca informació que arriba és que hi ha varis ferits i un mort. Mentre passen les hores el degoteig de notícies amplia la informació. Un home de 42 anys de la penya futbolística Riazor Blues és assassinat a sang freda a mans dels feixistes del Frente Atletico. Imatges crues se’ns queden clavades a la retina: un cop el tenen a terra i donant-lo per mort el llencen al riu davant la mirada d’un Policia Local que impassible veu com la vida d’en Jimmy desapareix com un plom sota l’aigua. Un assassinat més del feixisme. No és una mort entre aficionats rivals. Ni el resultat d’una baralla que se’ls ha escapat de les mans. Ha estat una emboscada preparada i executada amb la fredor de la ment perversa d’un psicòpata. A la caça del roig com feien Les Camises Negres italianes, les SS alemanes, els Llops Grisos turcs o la Triple A argentina però ara actuant des de les grades emparats pels clubs. El Frente Atletico forma part d’aquesta força de xoc actual: allà on no arriba la policia ni els tentacles de l’Estat ells els fan la feina bruta. Ara una rentada de cara expulsant-ne alguna part del camp, alguna que altra detenció i a seguir alimentant bèsties com aquestes. Clar, curt i ras.

I com ens venen el producte? Des de TOTES les televisions i mitjans d’informació oficialistes repeteixen la mateixa cantarella: radicals es troben a Madrid per hostiar-se prèvia quedada via Whatsapp. Aquesta és la primera versió donada per la policia i venuda a preu de saldo a totes les nostres llars. Avui encara algú ha de treure una sola font fiable per corroborar-ho. I és que mai ha existit aquesta quedada i avui ja no se’n parla. Perquè senzillament és mentida. Però mentint i dient que sí, que era cert ens enviaven una explicació: ell s’ho ha buscat. I si tot això ho amanim dient que Riazor Blues són malvats independentistes gallecs, antifeixistes i antisistema queda justificat i tot. Mala gent pels aprenents de Goebbels i així ens ho fan saber. Un cop tenim una víctima, si no és del seu bàndol la dedicació és exclusiva per criminalitzar-lo. Treure els seus suposats draps bruts i fer espectacle sobre el seu passat, present i futur que mai tindrà.

I entre aquest mar de femta televisiva, escrita i digital em fixo amb una cosa: la culpabilització sistemàtica de la víctima. La dona maltractada fa pinta que potser era més fresca del que toca. L’ull que va volar a una mani va ser per estar on no toca. La dona violada vestia curt. El desnonat era un inconscient. L’acomiadat era poc rentable. La infermera ignorant es va tocar la cara i el mort un perillós radical.

No m’invento res. Malcom X deia: “els mitjans de comunicació són l’entitat més poderosa de la Terra. Ells tenen el poder per fer del culpable l’innocent i de fer innocent al culpable”.

No puc afegir res més. Només des de la ràbia maleïr a tots i cada un dels feixistes que han assassinat un cop més amb la covardia de la superioritat numèrica, els encobridors i els qui han difamat des de les redaccions.

A tots vosaltres que infinitament ressoni Campanades a morts de Lluís Llach: (…) que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Feixisme mai més.

Quim R. Vendrell. Enfrontat a perpetuar l’existència de “Los Nadie” escrit per Galeano i condemnats pel capitalisme. No sóc ningú. Tu tampoc. Juntes ho som tot. Precariàment autònom i soci del Casal Popular de Vilafranca.

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. Senzillament m’encanta…gràcies.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress