No hi reincidiu

Miguel Angel Gonzalez

Miguel Ángel González

L’any 2096 jo ja no hi seré. De fet, està bé que sigui així. No tinc cap interès a durar tant. Menys encara si la vida ens és precària. I encara que no ho fos, igualment no m’interessaria. Tampoc no tinc cap obsessió de deixar una empremta que sigui permanent. La meva manera d’entendre la vida i el món és un xic més discreta: direm adéu i tal dia farà un any. No ens posarem, doncs, gaire metafísics.

Més enllà de la planificació urbanística i de la política municipal, durant els últims dies he reflexionat amb dues o tres persones a propòsit de planificar una ciutat col·locant un horitzó de vuitanta anys. El regidors i regidores de govern així com la resta de formacions que actuen com a crossa insisteixen amb la mateixa lletania: “planificar no vol dir construir; que demà no veurem les grues ni cap maquinària ocupant 106 hectàrees d’extensió”. Cert, abans les haurem de veure en altres zones de la ciutat que els partits d’ordre de la ciutat van planificar alegrement, en temps de vaques grasses i sopars de seixanta euros: La Carrerada, Solicrup, Llimonet, Sant Jordi, Eixample de Mar. Aquells partits que un dia van governar Vilanova, provocant un desgavell urbanístic irresolt a dia d’avui, mai no s’han sentit responsables ni han demanat perdó per contribuir a l’esclat de la bombolla immobiliària de la ciutat. No senten cap vergonya en veure els esquelets dels edificis sense acabar, l’àmplia extensió de carrers urbanitzats que són un desert, milers de pisos buits en mans dels bancs i les desenes d’immobles a punt de caure al bell mig de la ciutat. Ells i elles somriuen perquè encara governen; perquè alguns porten vint anys asseguts a la cadira i no tenen cap intenció d’aixecar-se; perquè els seus partits han gestionat el soroll i els silencis de la ciutat des de l’any 1979. I somriuran si es tornen a equivocar mentre remenen les cireres i ens intenten inocular el virus de l’amnèsia: perquè equivocar-se, ara per ara, surt bé de preu a casa nostra.

Com dèiem, però, aquest cop no elaborarem cap lectura política ni urbanística. Ens sembla més interessant reflexionar sobre la pretensió d’alguns polítics mantenidors de l’actual estat de les coses a l’hora de pensar la ciutat de finals del segle XXI. Recentment, en una tertúlia radiofònica, una regidora de govern va afirmar que en l’actualitat ja disposem de totes les eines per planificar el futur de la ciutat sense equivocar-nos. Un altre regidor, de l’ala de la ultradreta i molt pagat de sí mateix, va argumentar que un bon polític ha de planificar el futur a molts anys vista. Les dues aportacions són un material preuat pels amants de l’hemeroteca.

Amb total humilitat: no som ningú per decidir el futur a llarg termini d’una ciutat que ja no serà la nostra, en la qual ja no hi pintarem res. No podeu ser tan pretensiosos ni tan narcisistes: us en recordeu quan un antic regidor d’urbanisme i actual arquitecte defensor de la voracitat urbanística somiava la torre més alta del Principat a la nostra ciutat?

És una qüestió que supera l’esfera política i entra en el plànol filosòfic: no us han votat per decidir (i hipotecar) el futur dels vilanovins i vilanovines, els nostres néts i els vostres, que no us triaran a les urnes. Heu fet prou malbaratant-nos el present des d’un punt econòmic i estètic: d’aquesta estafa financera a què hem estat sotmesos i de la qual us voleu distanciar amb la boca petita no n’heu après absolutament res. No cal, doncs, que hi reincidiu. No ens podeu donar cap lliçó.

Miguel Ángel González, Vilanova i la Geltrú

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress