No penjaré cap estelada

Oscar Mercade
Òscar Mercadé

No penjaré cap estelada, i sóc independentista. Des que tinc ús de raó (política) que aspiro a viure en un país normal. I el fet que el proper 9 de novembre de 2014 votem sísí, síno, nosí, o nono, ens converteix en un país normal. La suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret del 9-N per part del TC és tan sols una mostra més que no hi vivim, en un país normal. Heus aquí l’eslògan encertat d’Òmnium Cultural que diu «9-N. Votar és normal.»

La norma a hores d’ara és la desprotecció de tots els drets: econòmics, socials, culturals, ambientals, civils i polítics. Per exemple, la llei de la dependència, suspesa primer per als mesos d’agost i setembre de 2013, després sine die, i que, per tant, actualment no cobreix drets subjectius o temes socials, tot i que aquests no depenen de la disponibilitat pressupostària.

Ens trobem un dret desconnectat de les circumstàncies socials en les quals s’insereix i de les condicions que possibiliten que sigui apropiat, reivindicat i actuat pels subjectes destinataris de drets.

Tenim dret a queixar-nos, a sortir al carrer i a votar –encara que ens vinguin a trobar tots els efectius de la Guàrdia Civil, amb totes les seves embarcacions, bucs oceànics, helicòpters i avions. Raó de més per sortir-hi. Només pel fet que no ens vulguin deixar fer-ho. No es tractarà de cap parc temàtic de l’independentisme, sinó d’un exercici de legitimitat democràtica.    

I dic encara que no penjaré cap estelada perquè mai no m’han entusiasmat els himnes ni les banderes. Ni tampoc ara em desperten cap sentiment patriòtic ni fervor nacionalista. Tant és que tinguin quatre barres roges damunt d’un fons groc com que tinguin l’afegitó, en la part superior, d’un triangle blau, blanc o groc estrella blanca o roja de cinc puntes al centre. Em semblen draps-símbols que fan que la gent es mati i es deixi matar. Però és normal que un país les tingui com un dels seus símbols. I que la seva gent les pengi als balcons i les faci onejar pels carrers la diada de l’11 de setembre.

Com deia l’agost passat el professor d’antropologia Manuel Delgado, en una entrevista a VilaWeb, «vull la independència per poder ser d’una vegada per sempre antinacionalista.» No penjaré cap estelada com una cosa més que hagués de fer abans de dir adéu a la vida, com tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. No penjaré cap estelada, i sóc independentista.

Vull que el meu sigui un país normal, això vol dir desempallegar-nos de polítics corruptes i d’idees ràncies espanyoles, però també vol dir que ens seguiran governant els mateixos polítics corruptes i les mateixes idees ràncies catalanes. Això que ens estalviarem.

Quan era petit, abans de saber què era això d’«Espanya», ja cantava allò de Espanya, Espanya, s’aguanta d’una canya,/ si la canya cau, Espanya adéu-siau!/ la canya caiguda, Espanya fotuda,/ alcem les mans i visca els catalans!     

Ara que sóc més gran, vull cantar, sota confessió, que sóc independentista però que no penjaré cap estelada.

Òscar Mercadé. Vilanova i la Geltrú. Antropòleg i treballador social.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress