No perdem el nord

Quim Arrufat

Quim Arrufat

Aquests dies l’Eixample Nord torna a ser notícia. Una planificació urbanística que dissenya el creixement de la ciutat per dalt de la Ronda Ibèrica, fins a la variant. És una planificació de llarg recorregut, que la situación económica post-bombolla i la pressió ciutadana engegada, entre d’altres, per la CUP en temps encara de la bombolla, ha frenat en els temps d’execució i ha fragmentat la zona en fases. S’hi preveuen gairebé 7.500 nous pisos, sense decartar el temor que per necessitats financeres futures l’edificabilitat augmenti. S’hi preveuen també terrenys i polígons per a l’activitat económica, que també ens calen. I a mode de xantatge emocional, se’ns recorda que allí hi ha d’anar el conegudíssim nou hospital, que encara 12 anys després aconseguirà ser promesa electoral a les properes municipals, sense pudor.

La ciutat, però, urbanísticament (que és una de les principals competències i instruments dels ajuntaments) no té l’Eixample Nord com a principal problema. També la CUP, entre d’altres, va posar sobre la taula que en cert moment abans de l’escalt de la bombolla van arribar a iniciar-se 16 sectors urbanístics més, de més petit format, òbviament. Sectors que avui estan aturats o a mig fer i que caldrà acabar, amb tots els pisos que comporten.

I també la CUP, entre d’altres, va ser qui enmig de la bombolla i de la crítica a un planejament urbanístic que entenia la comarca com un futur “continuum urbà” va centrar l’atenció en l’altra gran pastilla residencial del futur: l’Ortoll. Tan insistentment ho vam fer que avui per avui l’Ortoll i la seva preservació és patrimoni de tots els vilanovins.

La demografía baixa. La demanda baixa. L’horitzó on ens duien era horrible. Però sembla que res no és suficient per canviar l’engranatge que, de compromís adquirit en compromís adquirit, duu a iniciar els tràmits legals per a l’Eixample Nord.

Però la CUP no diu les coses per dir-les, ni es desentén de les seves propostes o protestes. Amb el canvi de govern en les darreres eleccions, el nou govern de CiU en minoría va necesitar suport extern per a l’aprovació del primer pressupost. El deute era immens, els ingressos minsos, la situació social complicada, i l’herència rebuda en aspectes clau com l’urbanisme era una llosa. La CUP va posar unes quantes condicions per a la seva abstenció en els pressupostos. I una condició, que no era gratuïta, era l’inici immediat de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística. La carta de navegació que duia la ciutat al col·lapse.

Fent gala d’un curt-terminisme poc intel·ligent, el govern va optar per ignorar amb el temps la nostra demanda, considerant probablement que arreglar el futur de la ciutat a uns pocs anys vista era un maldecap innecessari. En tres anys de govern, tres!, el compromís d’iniciar la revisió del Pla General ha quedat en unes poques reunions, que no fos dit. I clar, el vell (i actual) Pla General va fent la seva.

Davant de tot plegat, la CUP sabem que és clau aturar l’Eixample Nord. Sabem que és la via natural i més racional per on Vilanova haurà de créixer si mai necessita tornar a créixer. Molt millor que cap a l’Ortoll, millor que cap a Cubelles, en definitiva, el futur més comprensible. Però no ara, ni aquestes condicions, ni sense revisar el Pla General. Perquè sinó tindrem els 13 sectors urbanístics que actualment estan a mitges més el pastís de l’Eixample Nord obert, i un Pla urbanístic expansionista validat i en execució.

Cal que qui està al capdavant del govern i de l’oposició entenguin la maniobra de ciutat de cal fer amb l’urbanisme i amb l’INCASÒL. Cal obrir el meló sencer del disseny urbanístic futur de la ciutat, i desqualificar l’Ortoll, entre d’altres, com a zona urbanitzable. Guanyar espais verds, agrícoles, i terreny per a l’activitat econòmica que doni feina als vilanovins. I cal plantar-se davant l’INCASÒL: tenen sobre la taula alternatives a l’espasa de Dàmocles que fan veure que branden damunt Vilanova, amenaçant-nos que si no construïm a l’Eixample Nord, construïran a la Platja Llarga. De govern de CiU (Generalitat i INCASÒL) a govern de CiU (Ajuntament de Vilanova), la lleialtat institucional i de partit està passant molt per davant de la defensa necessària que requereix Vilanova.

La solució a l’Eixample Nord és la solució a l’atzucac del model urbanístic actual de Vilanova. Que no ens aporta res de bo per al futur, ni per al present més immediat. Diuen que el govern es planteja treure la CUP del Consorci de l’Eixample Nord, com ja havia fet el tripartit que no ens hi va deixar entrar, i solucionar així l’impediment legal que els suposa el nostre vot en contra. Bé, salvaran un pas legal, res més. Vilanova tindrà el mateix problema, la mateixa manca de replantejament urbanístic i la mateixa llosa residencial i financera a sobre. INCASÒL estarà content. L’immobiliària Subirats-Berenguer serà feliç.

Si no hi ha capacitat del govern vilanoví per entendre que la crisis de l’Eixample Nord ha de servir per repensar l’urbanisme i defensar Vilanova de la construcció residencial sense-sentit, d’una vegada per totes, i apostar per un altre model de desenvolupament econòmic, tindrà la CUP en contra. Al Ple i al carrer. A nosaltres ens van votar entre d’altres per defensar un model urbanístic de Vilanova que, diguin el que diguin dels ritmes actuals del mercat immobiliari, si es comença l’Eixample Nord, serà l’oposat al nostre.

Quim Arrufat Ibáñez. Exregidor de Vilanova i la Geltrú i diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress