Paciència, que és la mare de la ciència

Mercadé
Òscar Mercadé

El passat mes de juny, el Nobel britànic de fisiologia i medicina Tim Hunt va dimitir del seu càrrec a l’University College London pels seus comentaris sobre el comportament de les dones en el món de la ciència. “Deixin-me que els expliqui el meu problema amb les noies. Passen tres coses quan estan al laboratori: t’enamores d’elles, elles s’enamoren de tu i, quan les critiques, ploren”, van ser les paraules de Hunt a la Conferència Mundial de Periodistes de Ciència el passat 9 de juny, a Corea del Sud.

El Nobel, de 72 anys, va advocar per separar homes i dones als laboratoris. Les dones científiques van respondre-li a través de les xarxes socials amb ironia i humor. Amb l’epígraf #distractinglysexy, científiques d’arreu del món van fotografiar-se als seus laboratoris, preguntant-se com podien ser tan irresistibles amb els vestits d’aïllament, màscares de protecció i guants de làtex.

Arran dels comentaris masclistes de Hunt i de la seva posterior dimissió, volíem aprofitar per fer un repàs –que no vol ser exhaustiu– a les pel·lícules que han reflectit el paper de la dona a la ciència. Perquè el cinema no es limita a reflectir la realitat, sinó que contribueix a construir-la activament. Les dones científiques són una realitat que es representa també al cinema i que es va configurant en relació amb allò que aprenem i vivim, que té a veure amb les identitats professionals i les expectatives pel que fa a les relacions laborals i personals.

En podem veure com a protagonistes del relat, com a comparses, com a mer complement al protagonista masculí. Amb poder o sense. Amb un caràcter fort o bé submís. Solitàries o acompanyades. Amb més o menys (in)dependència. Que pateixen escarni, són menystingudes, traumatitzades o turmentades i en són supervivents. La diversitat de dones científiques és realment àmplia i el que fan els estereotips, que moltes vegades alimenten les pel·lícules, és afectar la presa de decisions.

Per començar, en una primera aproximació a la història del cinema, trobem la dona representada com a creació científica, és a dir, no com a subjecte actiu sinó com a objecte passiu en el món de la ciència. És el cas de la Maria de Metropolis (1927, Fritz Lang) o La núvia de Frankenstein (1935, James Whale). El cinema de ciència-ficció manifesta el seu interès en tractar figures femenines artificials, com poden ser la dona autòmata i les seves nombroses encarnacions: monstres, cíborgs, replicants, creacions informàtiques, etc. –no gaire allunyades, per cert, de les nines robots sexuals–. Com diu l’investigador d’estudis feministes Manolo Dos Ramos, els discursos d’aquestes ficcions evidencien les fantasies i pors pròpies d’una societat patriarcal a la qual li costa deslliurar-se dels estereotips i que troba un reflex caricaturitzat de si mateixa en la figura del mad doctor o científic boig.

Us oferim ara una llista de 14 pel·lícules que ens serveixen per (re)pensar on són elles al món de la ciència:

Madame Curie (1943, Mervyn LeRoy). Cal destacar que l’interès de la Metro Goldwyn Mayer per la història de Marie i Pierre Curie no raïa tant en les importants troballes científiques (el descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament i caracterització del radi) dutes a terme per la parella com pel component tràgic i romàntic del seu periple vital.

Hell and High Water / El diablo de las aguas turbias (1954, Samuel Fuller). L’actriu polonesa Bella Darvi assumeix el rol d’una científica, Denise Montel, filla d’un eminent científic, com a part de la tripulació d’un submarí comandat per un exmarina nord-americà en una operació especial per impedir activitats militars de la Xina comunista. El caràcter claustrofòbic de la història, castrense i marcadament masculí condiciona l’aparició d’una dona científica dins un entorn semblant.

Gorillas in the Mist / Goril·les en la boira (1988, Michael Apted). La pel·lícula va servir per donar a conèixer el cas de la zoòloga i naturalista Dian Fossey, en qui es basa el personatge principal de la trama (interpretada per Sigourney Weaver), que va emprendre una aventura fins a l’Àfrica per conèixer més els goril·les. La pel·lícula va posar de manifest els problemes que patia la població de goril·les de muntanya per la caça dels furtius.

gorilas

Fotograma de Goril·les en la boira (1988, Michael Apted)

Medicine Man / Els últims dies de l’edèn (1992, John McTiernan). Rodada en exteriors, a la selva amazònica, té com a protagonista Sean Connery que investiga un sèrum contra el càncer, junt amb Lorraine Bracco, una bioquímica que ve de l’empresa farmacèutica per la qual treballa. Ella és la directora de l’organització que finança la recerca a Connery i que respon a la seva petició d’una ajudant de camp perquè vol descobrir què hi està fent, ell, allà a la selva.
Jurassic Park (1993, Steven Spielberg). Laura Dern és la paleobotànica, acostumada a treballar en llocs d’excavació, que rep la invitació a Jurassic Park junt amb el seu soci d’excavació i parella (Sam Neill).

Outbreak / Esclat (1995, Wolfgang Petersen). Com a científica per al Centre de Control de Malalties, Rene Russo s’encarrega de la investigació d’un virus de mico misteriós i de determinar la seva propagació pels Estats Units.

Twister (1996, Jan de Bont). Helen Hunt interpreta una meteoròloga que, de petita, va perdre la seva família en una tempesta, la qual cosa la porta a estudiar els fenòmens meteorològics. El seu equip, anomenat “caçador de tempestes”, desenvolupa una màquina que rastreja les tempestes i en registra l’activitat.

Contact (1997, Robert Zemeckis). El personatge de Jodie Foster a la pel·lícula basada en la novel·la homònima de Carl Sagan s’inspira en Jill Tarter, una famosa astrònoma i durant molt de temps directora del centre de recerques científiques SETI. La pel·lícula se centra en les investigacions de l’astrònoma per explorar les implicacions de contacte extraterrestre amb la Terra.

contact

Fotograma de la pel·lícula Contact (1997, Robert Zemeckis)

Les palmes de M. Schutz / Los méritos de Madame Curie (1997, Claude Pinoteau). S’inspira en la vida de la parella Pierre i Marie Curie, aquesta interpretada per la francesa Isabelle Huppert, i narra els seus treballs a l’Escola Superior de Física i de Química Industrials de París, durant els quals van descobrir el poloni i el radi. Tot és supervisat per M. Schutz (Philippe Noiret), director del centre que somia amb un gran descobriment dels investigadors per finalment aconseguir honors acadèmics.

Splice, experiment mortal (2009, Vincenzo Natali). La pel·lícula aborda el tema de l’evolució induïda de l’espècie. Adrien Brody i Sarah Polley són una parella de científics que creen una raça nova, híbrida i, en principi, inofensiva, però que aviat desenvolupa trets depredatoris, fins i tot en l’àmbit sexual.
Agora (2009, Alejandro Amenábar). Pel·lícula ambientada a l’Egipte del segle IV, sota dominació romana. Narra la lluita d’Hipàtia, filòsofa, matemàtica i astrònoma (encarnada per Rachel Weisz) per protegir la llegendària biblioteca d’Alexandria.

agora

Cartell de la pel·lícula Agora (2009, Alejandro Amenábar)

Avatar (2009, James Cameron). Novament Sigourney Weaver apareix a la llista, ara per interpretar una exobiòloga i líder del programa Avatar . L’exobiologia s’usa sovint com a sinònim d’astrobiologia, però l’exobiologia és específicament l’exploració dels efectes d’ambients extraterrestres en els éssers vius. Mentre que l’astrobiologia se centra en la manera de detectar vida extraterrestre (si de fet n’hi ha).

Jane’s Journey (2010, Lorenz Knauer). Documental que narra la feina i els projectes de la reconeguda primatòloga britànica Jane Goodall, que ha dedicat la seva vida als animals, i sobretot, als ximpanzés salvatges a l’Àfrica, de qui n’ha estudiat el comportament i l’evolució. La seva constància, empatia i capacitat d’observació durant cinc dècades li han permès conèixer a fons la conducta i l’estructura social d’aquests simis. La pel·lícula es va rodar durant tres anys, seguint la doctora Goodall per diversos països.

Gravity (2013, Alfonso Cuarón). El personatge de Sandra Bullock és una enginyera especialitzada en medicina, que és en la seva primera missió en un transbordador amb un veterà astronauta (George Clooney), al comandament del seu últim vol abans de retirar-se. Però en un passeig espacial aparentment de rutina es desencadena el desastre. El transbordador queda destruït, deixant-los completament sols, units l’un a l’altre i donant voltes en la foscor.

Òscar Mercadé. Antropòleg i Treballador Social.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress