PAH Anoia: “La principal victòria de les PAH és que molta gent que era passiva ha passat a ser activista”

Rua de la PAH de l'Anoia a Igualada per marcar pisos buits el passat 7 de juliol. FOTO: PAH

Rua de la PAH de l’Anoia a Igualada per marcar pisos buits el juliol de 2014. FOTO: PAH

ÒDENA | REDACCIÓ.

El 2012 la PAH Anoia va començar a caminar. Des d’aleshores, ja en fa quatre anys, i ho celebraran aquest divendres amb una festa al Òdena, al local on es reuneixen cada setmana. Els hem entrevistat perquè valorin les principals fites d’aquest moviment i els reptes de futur.

Més d’un miler de famílies de l’Anoia han estat desnonades de casa seva des del 2001, una situació que es va agreujar amb l’arribada de la crisi (fins als 2007 n’hi havia una cinquantena l’any però a partir d’aleshores s’ha disparat a més de 200 l’any). Per tal de revertir la situació i evitar que les persones amb dificultats es quedin sense casa, des de fa anys existeix un moviment a través del qual la gent s’organitza i lluita per un habitatge digne per tothom: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

A l’Anoia la PAH es va crear el 2012, i com que han arribat als quatre anys de vida i estan d’aniversari, els hem entrevistat per tal que valorin la lluita empresa, les fites assolides i els reptes que tenen per davant.

 

Com va sorgir la PAH de l’Anoia?

PAH Anoia va néixer el primer trimestre de 2012. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca existia ja des de 2009 a Barcelona, però va ser el 2012 quan comencen a aparèixer nodes locals per tot el territori. Un aspecte que va influir decisivament van ser les mobilitzacions del 15M del 2011, que van ajudar a posar en el centre del debat públic aquesta problemàtica (entre moltes d’altres). La descentralització i sorgiment de nodes locals és, precisament, una de les bases de la PAH: l’assessorament és col·lectiu i no assistencialista, l’afectada és també activista que s’implica personalment i ajuda a lluitar i resoldre els altres casos. Per aconseguir-ho, cal fer pressió a les oficines bancàries locals; per tant, és necessari que hi hagi el màxim assemblees descentralitzades.

Als inicis les nostres assemblees eren al CSA Delícies d’Igualada, i érem unes 15-20 persones. Des d’aquell moment ens hem anat mudant a mesura que creixíem (les nostres assemblees han arribat a ser de més de 100 persones), i hem “viscut” a un local de Vilanova del Camí, al Centre Cívic del Barri de Sant Pere d’Òdena, a l’Espai pels Somnis i, arrel del desallotjament de l’Espai, tornem a ser a Òdena, on fem assemblees cada divendres a partir de les 18:30.

Com valoreu aquests quatre anys de lluita?

Estem molt orgulloses d’aquests anys de lluita, i creiem que la principal victòria de les PAH és que moltíssima gent que no havia estat mai implicada en els moviments socials ni polititzada, ha passat a ser activista i a sortir al carrer a defensar els drets de totes (no només a un habitatge digne, sinó també contra les retallades, pel dret a uns serveis públics de qualitat, contra el racisme o la violència masclista, contra l’explotació laboral…).

Per altra banda, valorem que durant aquests anys les PAH hem contribuït a deixar clar quelcom que ara és evident per tothom: que el problema de la vivenda a Catalunya i a l’Estat no és un problema individual, sinó estructural. Que l’especulació ha estat promoguda de forma sistemàtica i planificada per l’administració per beneficiar les entitats financeres i constructores. I, sobretot, que l’única manera de lluitar contra aquesta estafa és de forma col·lectiva, transformant la culpa i l’aïllament individual en suport mutu i lluita col·lectiva.

Quines són les principals fites que heu aconseguit?

Estem molt contentes de totes les petites grans victòries que hem aconseguit durant aquests 4 anys: de totes les dacions en pagament, lloguers socials i altres solucions (quites, condonacions o reestructuracions del deute) que els nostres companys d’assemblea han anat signant. Aquest és el motiu pel qual ens reunim en assemblea cada setmana, i del que estem més orgulloses! Sense anar més lluny, avui divendres una companya signa la seva dació en pagament i un lloguer social per tres anys!

Una altra fita que avui celebrarem és la recuperació aquest any d’un bloc de la SAREB a Capellades, que forma part de la campanya Obra Social de la PAH (que ja ha alliberat 25 blocs a Catalunya i 46 a l’Estat). Aquest bloc portava molts anys buit, i ara és la vivenda de dues famílies que no tenien alternativa habitacional. És una vergonya que el banc dolent, creat amb diners públics, continuï acumulant vivenda buida i venent-la a fons voltors, quan des de 2007 hem patit més de 600.000 execucions i desnonaments a l’Estat. Ja sabeu que un dels nostres crits de guerra és que s’ha acabat que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

A nivell més general, durant aquests quatre anys, la PAH ha incidit també en les institucions i la legislació del dret a l’habitatge: entre totes vam promoure una Iniciativa Legislativa Popular a nivell estatal, per regular la dació en pagament i el lloguer social i fer una moratòria de desnonaments, que va ser tombada pel PP. I, sobretot, vam aconseguir aprovar la Llei 24/2015 al Parlament (a través d’una altra ILP), que era una de les més avançades a nivell europeu en la defensa del dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica. Lamentablement, de nou el PP ha defensat els interessos de la banca recorrent-la davant el Tribunal Constitucional, per la qual cosa es troba parcialment suspesa. En aquestes dues iniciatives populars, des de PAH Anoia vam recollir milers de signatures al carrer.

Per què creieu que la PAH és una eina útil de lluita?

En primer lloc, perquè (com dèiem abans) el funcionament de la PAH és assembleari, horitzontal i col·lectiu. No es tracta de portar els teus papers a un expert i demanar-li que t’ajudi, sinó que entre totes ens assessorem, i compartim tota la nostra experiència i informació. Això fa que a la PAH no hi hagi afectades, sinó activistes.

A més a més, hem après que l’única forma útil de lluita és la pressió al carrer. És l’única manera de que els bancs acabin cedint, i de visibilitzar el problema i la lluita.

Quins reptes de futur us marqueu?

Per suposat, mentre no hi hagi un canvi de llei que garanteixi el dret a la vivenda, seguirem lluitant en el dia a dia per resoldre tots els casos dels nostres companys, i per continuar denunciant l’actitud criminal de la banca, i còmplice de la majoria de l’administració.

En un altre front, també estem lluitant per a que els Ajuntaments de la comarca comencin a aplicar sancions als pisos buits dels bancs. L’objectiu no és multar, sinó augmentar el parc d’habitatge social amb els pisos buits dels bancs (molts d’ells provinents de desnonaments). A l’Anoia es van aprovar mocions per multar els bancs fa més de dos anys, però cap ajuntament l’ha aplicat. Ara és encara més urgent que mai, ja que arrel de la suspensió de la Llei 24/2015 els bancs ja no estan obligat a oferir un lloguer social, i hi haurà un repunt de desnonaments. Sembla que alguns ajuntaments de la comarca ja s’estan movent, i en breu esperem fer públic l’inici dels expedients als bancs!

 

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress