Pater patrum Francisco

Conrad Rovira

Conrad Rovira

Què el papa Francisco? Guai no?. Després d’un parell de papats llargs, sobretot el de Joan Pau segon, en els que ha predominat l’església dura, la que ha estat intolerant amb els teòlegs de l’alliberament, la que ha estat còmplice d’operacions econòmiques fraudulentes de moltes màfies i ha permès la corrupció fins al moll de l’os de la mateixa ciutat vaticana, ens arriba un papa, el primer papa jesuïta, el primer papa sud-americà, que quan es presenta per primera vegada davant de tot el món, pocs minuts després d’haver estat escollit successor de Sant Pere, amb una veu agradable i senzilla diu : “buona sera”.

Rolling Stone és una revista americana icona de la música pop.

Rolling Stone és una revista americana icona de la música pop.

Amb només dues paraules, una figura per qui la litúrgia, el discurs i el protocol són fonamentals, ens indica que alguna cosa ha canviat.

Té una qualitat molt important avui en dia, és un bon comunicador. És tossut en el bon sentit de la paraula i cal pensar que no s’aturarà en les reformes internes del Vaticà. S’atreveix a dir que no cal obsessionar-se en temes com l’avortament, els anticonceptius i el matrimoni homosexual i que, si de cas, cal fer-ho des d’un context adequat. Busca nous camins en un dels temes més mal resolts de totes les religions monoteistes dominants:  el no saber com tractar la dona. .

Expressa una voluntat clara d’acostament a la societat no incidint tant en el comportament individual com en el social. Prioritza la justícia a altres virtuts cristianes i els fonamentalistes i el “Tea party” el qualifiquen de marxista. Afronta els canvis que Benet XVI no es va veure amb cor d’iniciar i sembla que ha posat l’ull a la banca vaticana.  És més un papa evangèlic que fiscalitzador, menys catòlic i més cristià i això, alhora que produeix rebuig entre estaments classistes tant seglars com eclesiàstics, més catòlics que cristians, està produint que molts creients desafectats tornin a mirar cap a l’església. Un papa que fa bo allò de “Crist és amor”.

Els missatges de bondat i d’amor no són, però, missatges propis i exclusius de l’església igual que tampoc ho són els de maldat i d’odi. Bondat, amor i desitjos de justícia els podem trobar a les ONG, al banc dels aliments, a la gent que ajuda els altres, a la marató de TV3, a qualsevol grup humà igual que a qualsevol grup humà hi podem trobar maldat i odi. Bondat i maldat, amor i odi són atributs humans primaris que es troben arreu on hi ha humans, inclosa l’església.

Celebrem que el pater patrum Francisco s’esforci a eliminar el narcisisme, la vanitat, el desig de poder i les vel·leïtats personals de l’estructura jeràrquica vaticana a favor de la bondat, la justícia social i el compromís col·lectiu. Ho celebrem però cal no oblidar que tots aquests són atributs humans comuns i que no són, en cap cas, allò que identifica i és propi de l’església. El que està fent el pater patrum Francisco, i ho celebrem, és fer neteja en una organització clarament endarrerida respecte a la societat del segle XXI, la societat de la lliure i rapida circulació de les idees i de la informació en què els esquemes polítics de tota la vida estan trontollant com mai s’havia vist.

Allò que és propi de l’església no són els atributs humans, el que és propi i unívoc de l’església és la proclamació de la paraula de Déu escrita als llibres sagrats. Allò que és propi i unívoc de les religions és la proclamació del coneixement revelat.

El coneixement, si m’ho permeten, el podem classificar en tres nivells. El primer és el coneixement científic, el coneixement basat en evidències, contrastat, objecte de mesura i constantment subjecte a revisió i, si es demostra falsedat, derogació. On no hi arriba la ciència hi ha el coneixement intuït, el que a falta de millors eines es basa en el raonament pur i en la lògica causal. La filosofia és coneixement intuït i durant segles ha estat la gran eina de pensament de la humanitat. Més enllà del coneixement científic i de la filosofia hi ha la màgia les supersticions i les religions: El coneixement revelat .

El coneixement revelat no accepta explicacions ni proves ni dubtes. El coneixement revelat no només és l’antítesi de la ciència, també ho és de la filosofia i de qualsevol forma de racionalitat i el pater patrum Francisco n’és, en tot el planeta, un dels promotors més importants.

Això és el que és propi i unívoc del pater patrum Francisco: ser un dels més importants mèdium que, de forma exclusiva i excloent, s’atorga la potestat d’interpretar la paraula de Déu a través de dogmes d’infal·libilitat i altres prebendes irracionals que queden fora de l’abast del comú dels mortals.

Això és el pater patrum Francisco. Bondadós, amable i defensor de la justícia social per una banda i per l’altra un gran apologeta d’aquesta forma de  “no-pensar” que anomenem Fe.

Conrad Rovira Pascual, Vilanova i la Geltrú 1955. Enginyer Industrial. Propietari del seu lloc de treball. Mai et deixis manar per algú que consideris és un imbècil.

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. S’esperen canvis socials com a resultat de la seva tasca. Per als qui tinguin pressa, que ho facin asseguts. Els, i en especial les, que tenim esperança de renovació ideológica, ja sabem que no va d’un, dos o més segles.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress