Per cert, he vist Marcela Lagarde

Sara Sánchez Romero

Sara Sánchez Romero

Avui que és dilluns, i jo, que tinc la sort de poder estar a casa, em desperto i allargo la dolça ressaca d’aquests dies, rememorant un cap de setmana per tenir present quan t’arriben els dubtes. La veritat és que això del feminisme et sacseja la vida: un dia estàs llegint la Marcela Lagarde i l’altre estàs fent 700 quilòmetres per escoltar-la. Segurament ella parlaria de sororitat, de com el fet de donar-nos valor entre nosaltres ens porta a fer coses com aquesta.

Però més enllà del fet que ens estimem i que fem aquestes coses per amor -això ja ho sabíem- , l’objectiu de que es realitzin jornades com les de Xateba 2015 és aconseguir quelcom tan essencial com és que les dones ens col·loquem al centre de les nostres vides. Passem tant de temps preocupades i tenint cura dels altres, que sovint oblidem que som les protagonistes de la nostra història. Veiem que aquesta suposada igualtat -de drets, d’oportunitats… per si algú encara pensa que volem ser iguals als homes- mai no arriba i que hem de reinventar constantment maneres de viure amb les quals ens sentim mínimament respectades.

Podria parlar-vos del que es va dir durant aquesta trobada; sobre com la psicòloga Coto Talens va relacionar sense embuts l’augment dels assassinats de dones amb l’increment de la visibilitat de la lluita feminista; de la soledat que pateixen les dones maltractades o de com hem de recuperar la transmissió de coneixements d’autocures entre dones. Podria també parlar-vos de com l’antropòloga Marcela Lagarde va impulsar una llei que inclou la declaració d’estat d’alerta per violència de gènere per part de l’Estat en situacions com les que estem vivint aquests dies, mesos, anys; i de com el fet de considerar aquestes morts com a feminicidis també en fa responsable l’Estat.

Però ara que s’apropa el 25 de novembre, crec que és important també que parlem del que està passant al nostre país. Les dones -i parlaré en femení perquè no em veig amb cor de parlar en nom d’altres expressions de gènere igualment oprimides i violentades per la societat i les institucions- demanem responsabilitats a l’Estat per les gairebé 50 dones assassinades* per les seves parelles o exparelles. Demanem, sobretot, mesures concretes que, primer, protegeixin i garanteixin la seguretat de les dones que pateixen aquesta violència; i segon, que incideixin en la prevenció i l’eradicació d’aquests comportaments culturalment i socialment tan acceptats. Això vol dir, també, destinar esforços i sí, per què no dir-ho, diners perquè se segueixin celebrant jornades com aquesta; se segueixin creant espais per compartir i créixer en igualtat i s’aprovin lleis amb una perspectiva de gènere que ens ajudin a seguir caminant cap a una societat en la qual no s’hagi de tornar a parlar de violències.
Per tot això, cal que aquest 25 de novembre recordem aquests assassinats i els tinguem ben presents. També cal, però, que agafem, la ràbia, la por i la impotència que ens generen per crear alternatives a casa, al carrer, a la feina; i recordar que en el moment en què ens posem les ulleres violetes i ens ajuntem, som tremendament poderoses.

*Xifra oficial. Segons la pàgina web Feminicidio, la xifra augmenta fins a 53, sense comptar feminicidis familiars o per connexió.

 

Sara Sánchez Romero és membre de Bullanga Feminista

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress