Per cert, m’ha vingut la regla

Sara Sánchez Romero

Sara Sánchez Romero

Quants cops ens hem despertat i hem sentit aquella sensació d’alleujament en veure aquella taca vermella al fons del lavabo, com una revelació divina de la nostra existència. No ens enganyem, més d’un cop, no hem dit que no quan tocava, i aquella eterna espera mens(tr)ual gairebé acaba amb la nostra salut mental.

Són moltes les raons que ens posen en risc d’allargar aquest neguit, no decebre el nostre company, l’emoció -diguem-li emoció, diguem-li febrada- del moment, o que simplement cap dels dos portava un preservatiu a sobre. Inclús si hem fet servir protecció però hem estat tenint conductes de risc abans de la penetració, aquest patiment segueix latent. I no sabeu com de llarg es fa un mes en aquesta situació, literalment és el mes més llarg de la teva vida.

L’ús del preservatiu redueix dràsticament les possibilitats de contraure una malaltia detransmissió sexual, així com la possibilitat de quedar-nos embarassades, ja que és, diguem-ne, gairebé impossible. Sí, perquè com dir-ho, n’hi ha que – ara o mai – no volem tenir fills, pels motius que siguin, totalment legítims cadascun d’ells. I l’alternativa a no tenir fills si et quedes embarassada és passar per un procés mèdic per deixar d’estar-ho, amb el dolor emocional i físic que això comporta.

N’estic segura que ara hi haurà qui em dirà que fa temps que existeixen els anticonceptius orals per evitar aquest drama. No sé si en preneu o mai n’heu pres, però no podem negar que els efectes secundaris són realment agressius, a nivell físic i psicològic. I no us ho dic jo, us ho diu el llençol que els acompanya i també, els nombrosos estudis sobre aquest tema que podeu trobar fàcilment a Internet. A més, cal no oblidar que la ingerència de les farmacèutiques suposa també un mode de control sobre els nostres cossos.

Per això, crec que és imprescindible prendre consciència de que posar-nos en risc només per complaure momentàniament  l’altre – i complaure’ns a nosaltres també, perquè no dir-ho – no val la pena viure un mes d’angoixa. I als homes, si heu arribat fins aquí, només dir-vos que encara que mai no pugueu entendre què se sent durant aquest mes, la coresponsabilitat és mútua quan s’accepta tenir relacions amb algú. Així que poseu-nos les coses fàcils i eviteu que haguem de dir que no.

Per tant, gravem-nos-ho a foc: follem lliures i follem segures; posar-se un condó no és només una protecció, és també un gest d’estima cap a tu mateixa. A més, hi ha un consens absolut entre totes nosaltres: sempre que hem posat un home entre l’espasa i la paret; sense condó no hi ha sexe, mai cap d’ells ha triat posar-se la roba i marxar. Autocuidem-nos.

Sara Sánchez Romero és membre de Bullanga Feminista

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress