Per què Inadaptats?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Toni Ventura

Sóc un més dels molts i moltes que hem crescut amb Inadaptats, la seva música, el seu activisme i la seva amistat, és a dir, al seu costat. Només vull deixar constància amb poques paraules d’una època, d’una experiència, amb respecte i orgull.

Gairebé tothom té la capacitat de veure, però no de mirar. Inadaptats van mirar més enllà del nihilisme negatiu i el pessimisme que imperava en el moviment punk. Pensant sobre el món i la societat que els envoltava, anaven descobrint diferents llocs on mirar, i mostraven a la vegada cap a on podien mirar a molts joves desarrelats o desorientats, per entendre la seva realitat dins la injusta i fal·laç societat del benestar, el món capitalista. També van connectar amb gent activa de diferents lluites socials, compartint actitud més enllà de les fronteres. Van caminar i col·laborar amb El Capità Alfred, Fermin Muguruza, Juanra Kop, Fernando Sapo i tants i tants altres. No acabaríem mai amb els noms de gent i llocs relacionats amb els Inadaptats, perdoneu que no en posi més.

Apuntaven a l’autèntic enemic, disparant amb música, i junt amb l’Ateneu Popular X, aglutinaven antifeixisme, antiracisme, feminisme, independència i socialisme en una única lluita, una lluita internacionalista que porta a la llibertat individual de les persones, la llibertat col·lectiva dels pobles, i la guerra entre classes. Van explorar aquesta lluita en totes les seves vessants i contradiccions, analitzant, debatent i conspirant. Traient estigmes a la violència i la lluita armada, com pocs altres s’atrevien, buscant i analitzant cada arbre, però sense perdre de vista el bosc. Com diu Bertolt Brecht, «al riu que tot ho arrenca l’anomenen violent, però ningú anomena violent el llit que l’oprimeix»

És per tot això que la majoria dels mitjans de comunicació han mantingut sempre el silenci sobre el projecte Inadaptats i el seu entorn, condemnats a un oblit mediàtic des de que van néixer, mentre l’administració pública subvencionava l’anomenat rock català, buit de contingut polític. El capitalisme silencia els seus enemics. Malcolm X ja ens va avisar, si no estem previnguts, els mitjans de comunicació ens faran estimar als opressors i odiar als oprimits.

Inadaptats ha estat un grup incòmode pel poder establert, igual que Ovidi Montllor, per molt que ara celebrin oficialment el 20è aniversari de la seva mort. Fins i tot en aquest aniversari, parlant d’Ovidi, s’ha silenciat a Inadaptats, que en el seu moment li van dedicar un disc, i també van formar el grup acústic La Fera Ferotge, que homenatja l’alcoià.

Tot i això, en una època sense xarxes socials, i ni tan sols internet, Inadaptats va arribar a difondre el seu missatge, nedant contracorrent, des de l’autogestió, la coherència i el compromís; començant pel Penedès i arribant i connectant amb els moviments alternatius arreu dels Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, etc.

I després de moltes experiències, viatges, cançons i coneixences, van decidir acabar el seu projecte amb la mateixa coherència que van començar. Res és permanent, i es va fer un concert multitudinari de comiat al 2005. I ara, en poc temps, s’han exhaurit les 5.000 entrades per aquest únic concert del 18 d’abril. Déu n’hi do tot plegat per ser un grup marginat pels mitjans.

Així doncs, per què Inadaptats? Doncs perquè ets tu qui fa els productes, i per això tu cobres un sou, que no t´arriba per comprar aquests productes, i anem tirant de la carreta com a bous. Perquè Amèrica ens salva del “terror comunista” implantant les lleis del brutal capitalisme. Perquè soc fill d’un barri obrer, on es lluita per viure per pagar unes lletres a uns bancs que et roben el futur. Perquè te levantas, solo piensas en ir a currar, te explotan, desengaño al ir a cobrar. Perquè jo seguia paralitzat pel raig de sang que m’esquitxava la cara, des del televisor, al menjador de casa, quan una bala sionista foradava el cap del fill en braços del seu pare. Perquè amb l´acció directa contra el feixisme, amb tots els colors contra el racisme, organitzant la lluita, construint futur, fins a la victòria caminant tots junts!

Són molts els inadaptats i les inadaptades, una abraçada per tots els que s’amaguen clandestins entre tanta gent. Ara sou els joves els que heu d’agafar el relleu, analitzant els errors del passat, prepareu-vos, uniu forces i ningú no podrà aturar-vos! El gen Inadaptats mai no mor.

Hi haurà qui dirà que això no va ser així, que Inadaptats no va tenir aquest impacte, que aquest text està construït amb passió i emoció, i això últim és cert, però també amb reflexió i anàlisi, de la mateixa manera que es va construir Inadaptats i l’Ateneu Popular X, seguits després per altres locals i grups de la comarca. Qui negui aquesta realitat, estarà actuant com aquells mitjans que miren cap a una altra banda.

Potser han de passar 20 anys, com l’Ovidi, fins que es reconegui la seva aportació al moviment independentista i alternatiu d’aquest país, des dels anys 90. De totes maneres, aquest reconeixement no és un objectiu, ni hi ha cap necessitat de demostrar res. Si els mitjans que et marginen són els que defensen la desigualtat i els valors de les classes dominants, segurament vas pel bon camí. Després de tot, com deia un savi i filòsof indi, «no és bo està ben adaptat a una societat profundament malalta», així que millor ser un inadaptat.

Per on anava? Ah sí, per què Inadaptats? Doncs Perquè vull, perquè volem.

Toni Ventura. Membre d’AM-CUP i activista pels drets dels animals.

3 total comments on this postSubmit yours
  1. Gràcies Toni x escriure el q tants i tantes pensem i sentim però no sabem fer-ho tan bé com tu…Comparteixo tot el q dius i més! Inadaptats han fet molta i molt bona feina. Em sento orgullosa d’haver crescut amb ells, sóc una d les afortunades….
    Una abraçada ben forta x tots el membres dl grup i una altra x tu company!

  2. Inadaptats!!! Gran grup de diferents estils musicals amb la seva sempre present i inamagable essència punk, mal article escrit des de la ignorància mes profunda sobre el punk o simplement des del piloteig mes entusiasta d’una generació.

    • Sense ànim de polemitzar, només vull comentar que l’article està centrat en un àmbit molt local, el Penedès, i una època molt concreta, finals dels 80. I efectivament, no soc cap expert en punk ni en res, i tampoc en lloances gratuïtes. I evidentment, si és que ho has interpretat així o no m’he explicat bé, no pretenc fer cap crítica al punk, l’autogestió, l’anarquisme, o la okupació, al contrari, només faltaria; senzillament dic que el punk que ens arribava a molts de nosaltres en aquella època, era un símptoma d’una causa, sí, però en un to només negatiu, destructor, parlant molt de causes però sense mostrar alternatives; estàvem allunyats de l’escena punk d’altres llocs com Barcelona, i Inadaptats, per exemple, va ser el primer grup punk català que parlava d’Independència i marxisme, i per molts de nosaltres, adolescents del Penedès, va ser la porta que es va obrir cap a l’activisme polític, l’autogestió, etc. I sobretot, el que vol dir l’article, és com el mitjans de comunicació de masses han silenciat aquest projecte politico-musical.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress