Perill turisme!!!

Joan-Gispert
Joan Gispert

Com si es tractés d’oferir la ‘Gallina dels ous d’or’, els pregons electorals de les diferents formacions polítiques que concorren a les eleccions municipals al poble de Riudebitlles, fan referència a potenciar el turisme a aquesta localitat com una activitat comercial enfocada a obtenir ‘uns bons resultats econòmics’ per a la població’.

Totes les candidatures en aquest poble mantenen una forta aposta pel turisme en els seus programes, un turisme que ha de dur aquells guanys tan enyorats i que segons les seves respectives polítiques sobre el tema, faran entrar a la vila ‘euros a cabassos’. Però hi ha diferències entre les organitzacions respecte a com ha de ser aquest turisme: depredador o sostenible?

L’aposta per un turisme que parteixi de l’entorn i el respecti sense pretendre a priori enlluernar a forasters gastadors, és una de les més interessants i és manté oposada a aquelles que donen preferència a un turisme que pugui aportar beneficis econòmics com a primer, i gairebé únic, objectiu de l’activitat turística.

Quan l’economia passa per davant de les persones entrem en una dinàmica molt perillosa. Cert és que vivim un moment en que els criteris mercantilistes en las relacions entre persones i pobles estan a l’ordre del dia, tampoc és nou aquest fet que des d’organitzacions polítiques fins a institucions fan de la economia la mesura de totes les coses, el sedàs per on tot ha de passar. La Europa dels mercaders, dels negocis, de les inversions, de las transaccions, de l’euro …, ens l’han venuda com un gran guany per al habitants del vell continent i de la democràcia, i hem vist com les empreses transnacionals han condemnat amb retallades i dictant legislacions contraries als interessos de les capes populars a milers i milers de treballadores a precarietats variades, i han convertit les febles democràcies occidentals en autèntiques dictadures de mercat (sense anar més lluny podríem parlar del TTIP). El més perillós d’aquestes polítiques amb aquests criteris ultra econòmics és que arrelen com una cosa normal a les polítiques més planeres i properes a la ciutadania, a les polítiques locals i municipals, fins i tot en fan bandera algunes candidatures en temps d’eleccions que fan promeses infraestructures milionàries que es convertiran en llocs de treball i riquesa per a la població i que després han quedat en res, al nostre país en tenim un bon grapat d’exemples.

Cal fer una aposta sensata i valenta davant el turisme, traient-se els ‘euros’ del cap. No es pot crear un poble ‘turístic’ així com així, un poble és el que és i ja està i segurament si és atractiu i amable amb les seves veïnes i veïns fins el punt que aquestes se’n senten satisfets dels seus carrers, de les seves festes, de les seves tradicions …, serà atractiu per a tothom que hi vulgui passar. No es pot crear una artificialitat de poble en pro de raons o guanys econòmics, no tot val per tal de fer bullir l’olla. Tinguem cura del que tenim, dignifiquem-ho, fem-ho primer de tot agradable i útil per a totes i tots els vilatans i qui vulgui venir que sigui benvinguda. Quan parlem de turisme s’ha de tenir en compte el patrimoni artístic i històric del poble, així com el respecte al medi abans que els guanys econòmics.

Tampoc cal començar la casa pel terrat, les infraestructures d’allotjament i restauració s’han de fer només si l’afluència de turisme o requereix, i pensem que aquestes poden tenir formes populars oferint alternatives a les habituals, com per exemple construir un alberg o un càmping, zones de berenadors amb taules …

Per acabar cal insistir que sempre s’ha pensar primer en la població (no en l’economia) i  aquesta no pot patir la marginació per raons de serveis a favor del turisme, no pot rebre l’increment de la carestia de la vida al poble per raons del turisme, no se li pot convertir el poble en hostil a favor del turisme…, El turisme no pot ser una amenaça cap els habitants del poble com en tant i tants llocs ha passat. Desgraciadament hi ha molts exemples al nostre país que el turisme ha fet desaparèixer el veïnatge, alhora que despersonalitza el poble o el barri: el Cabanyal, Binibeca, Vila de Gràcia …

El poble per al poble i que tothom sigui benvingut.

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957)

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress