Perles masclistes en negreta

marta_rius_vert
Marta Rius

La impunitat de les expressions masclistes que envaeixen els discursos públics, sustentades en un llenguatge “inofensiu” o “inadequat”, no deixa de refermar estereotips sexistes que ataquen la dignitat de les dones diàriament. I com que no és desitjable que segons quins personatges siguin carn de premsa d’un sol dia, anem a recordar noms i cognoms. Repassem l’hemeretoca i comencem!

Declaracions com les del ministre espanyol d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que després d’enfrontar-se en un debat televisiu a la candidata socialista a les últimes eleccions europees, Elena Valenciano, fardava de “no voler abusar de superioritat intel•lectual per a no semblar un masclista amb una dona indefensa”, només llauren un terreny d’ignorància. Aquest estiu les portades dels diaris van inundar-se de la –fins aleshores desconeguda- cara de l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, pel seu intent fracassat de defensar la seguretat de la fira de la ciutat, on s’havia comès una violació dient que “hi ha més de mil violacions a l’any i no es pot posar un policia darrera de cada ciutadà”. O allò de “compte amb la noia de l’ascensor” es va convertir en trending topic gràcies a la incontinència verbal del ginecòleg i alcalde de Valladolid, F.J. León de la Riva, que, per cert, també llueix pin popular.

Un altre senyor amb americana que va fer saltar les associacions contra la violència masclista fou el diputat al Congrés d’UPyD Toni Cantó quan va vomitar que “la major part de les denúncies per violència de gènere són falses i els fiscals no les persegueixen”. Aquell mateix any, el 2011, la Fiscalía General del Estado va publicar que de les 134.002 denúncies totals, 19 havien estat falses. No obstant, el maldestre actor no va deixar el seu escó.

També li posarem nom i cognoms al valent regidor del Bloc Nacionalista Gallec de Cambados (Pontevedra), Xaquín Charlín González, que al seu bloc va titllar a Soraya Saénz de Santamaría de “chochito de oro”, en al•lusió a les suposades despeses ginecològiques de la vicepresidenta del Govern espanyol. Sens dubte, qui es va endur la palma d’or a la misogínia més ferotge va ser l’expresident del Consell General de la Ciutadania a l’Exterior, Castelao Bragaño, que portava dos dies al càrrec l’octubre del 2012 quan mancava un vot per formalitzar un document i va deixar anar: “les lleis són com les dones, estan per a violar-les”. Feta pública la frase, l’energumen va presentar la seva dimissió i encara ens vam haver d’empassar la seva apel•lació a “una situació personal”.

La part esquerra de l’hemicicle polític espanyol no es lliura del masclisme verbal mal anomenat lapsus linguae: el regidor d’IU de Manilva (Màlaga), Diego Díaz Jiménez, va piular que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, “no és dolentota sexualment”. I el secretari d’Organització del PSOE de Huelva, Jesús Ferrera, davant de les males xifres d’aturats del març de 2013, no se li va ocórrer res millor a dir-li a la ministra de Treball, Fátima Báñez (PP), que “s’hauria de dedicar a una altra cosa. Estaria millor a San Juan del Puerto (localitat natal de Báñez) fent punt de creu”. Tornant a l’apartat d’alcaldes sapastres, el de Toledo, el socialista Emiliano García-Page, arran del cas Bárcenas, va declarar dalt del faristol que els dirigents del PP “no saben fer res sense la chacha” i “el cert és que no penso que Cospedal sàpiga passar l’aspiradora”. Com el seu homòleg de Valladolid, després de les crítiques, va assegurar que se l’havia mal interpretat. I així, en un segon acte violent cap a les dones, infantilitzava les ments pensants.

Les dones no es lliuren del masclisme verbal imperant a l’escena política. Una prova fefaent n’és la cita immortalitzada per la presidenta del Círculo de Empresarios, Mónica de Oriol, que prefereix “contractar a una dona de menys de 25 anys o de més de 45” davant del risc d’embaràs.

Darrerament, l’únic episodi d’ofenses masclistes televisades que no s’ha quedat al prestatge va ser el protagonitzat per Eduardo García i Intereconomía, que hauran de pagar a l’exconsellera de Sanitat Marina Geli 18.000 euros per dedicar-li floretes com “guarra” i “porca” per recomanar sexe oral als menors. La socialista va qualificar la condemna de “victòria moral i ètica” i va donar la indemnització a causes socials. Però ni en aquest cas podem sentir-nos alleugerides, ja que al tertulià en qüestió (fill d’un escriptor i periodista falangista) no se l’ha apartat de la petita pantalla.

La moral fa malabarismes en una societat que comenta al bar la genuflexió de l’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, demanant perdó als fidels de la seva diòcesi pels escàndols comesos per l’Església. Ni la millor estampa de tot el clergat prostrat front l’altar major oferiria mai descans a les víctimes -menors i adultes- de l’abús de poder de les sangoneres de sotana, prínceps eterns del Patriarcat. Estem cansades de les redempcions que, a un mòdic preu, guareixen les ànimes catòliques però ensorren al fons de l’abisme alguns dels pitjors pecats. Es tracta d’una violència esgarrifosa que no mereix expiació però sí un capítol a part.

En fi, el que apuntava des d’un inici: seguim tolerant tot de perles que onegen pels mèdia i que l’opinió pública ha de passar per alt amb unes simples disculpes, un “no pretenia ofendre” i tal dia farà un any. Desposseïr de càrrecs i veu pública als titulars de cites i calúmnies masclistes seria l’escenari ideal. Mentrestant, ressaltar en negreta els noms dels qui violenten verbalment les dones és un gest de memòria històrica, és no oblidar.

 Marta Rius, membre del Casal de Dones de VNG.

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. graaaaaaaaan! <3

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress