Poli bo, poli dolent

Conrad Rovira

Conrad Rovira

Sabeu quin és la principal dificultat de la democràcia? Sabeu que és allò que determina que acabi funcionant o no? Doncs molt fàcil. La democràcia és el sistema polític més exigent amb el ciutadà.

Ser ciutadà sumís d’una dictadura o d’un sistema totalitari és fàcil. Només has de callar i obeir. Més senzill  impossible. Ser ciutadà actiu d’una democràcia és un pèl més complicat. Per a ser un ciutadà actiu en democràcia has de saber votar allò que realment et convé i per a votar bé cal estar informat i, sobretot, cal estar disposat a assumir un cert grau de corresponsabilitat en el que passa i en el que deixa de passar.

Una de les situacions en què és més complicat ser ciutadà en democràcia és quan cal jutjar la policia. Un servidor, que va néixer en un país governat per una dictadura militar, recorda clarament el fàcil que llavors era aquest tema : “Els policies eren tots uns mal parits i alguns, a més, eren assassins”. Facilíssim. Quan la ETA en matava algun, n’hi havia prou amb mirar cap una altra banda i xiular qualsevol cosa, la que fos.

Ara l’actitud  s’ha fet més difícil, ja no serveixen les generalitzacions. Ja no tot és blanc o negre i distingir entre grisos, valgui la metàfora, no és gens fàcil. Ni tots els policies són tan agressius com els que ho són molt ni tots són tan sensats en l’ús de la força com els que ho són més. No és fàcil administrar la violència ni són menors els esforços col·lectius que s’hi esmercen per a què així sigui.

Punir els comportaments policials incorrectes a través de la denúncia per part dels ciutadans ha de ser tan normal com ho és que els policies puneixin els nostres comportaments delictius.

No és fàcil evitar les actuacions desaforades de la policia quan són accions individuals.  Més fàcil és preveure les actuacions col·lectives fora de mida. El corporativisme excessiu és un símptoma perillós, un brou on es desenvolupen futurs comportaments massa refiats en la impunitat. Un altre símptoma que no m’agrada gens ni mica és la tendència dels grups uniformats a anar per lliure i construir les seves pròpies normes.

Potser semblarà una tonteria però a mi sempre m’ha preocupat que la policia municipal de Vilanova utilitzi en les seves comunicacions internes un idioma diferent del que utilitzen la resta de treballadors de l’Ajuntament. Potser és una tonteria però em fa pensar que ells pensen que són diferents.

Conrad Rovira Pascual, Vilanova i la Geltrú 1955. Enginyer Industrial. Propietari del seu lloc de treball. Mai et deixis manar per algú que consideris és un imbècil.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress