Pudor de glamur

XP_dani subirana

Dani Subirana Miquel

Per fugir una mica del «procés» avui vull parlar de perfums. Sí, perfums. I és que les festes nadalenques fa que tornin en massa als nostres televisors (els qui encara en tenim) els ja típics anuncis de perfums, colònies i d’altres productes per fer bona olor. La majoria d’aquests productes opten per campanyes publicitàries on allò que anomenen el glamur és el centre del missatge.

Ja sabem que la ideologia dominant es transmet mitjançant tota mena de productes culturals i, sobretot, per via dels grans mitjans de comunicació. Ara bé, pocs casos són tant descarats com els anuncis de perfums que aquests dies hem vist per televisió. El cas més proper podrien ser pel·lícules o videoclips musicals de segons quins artistes, però aquests són continguts que no es solen veure en qualsevol canal ni a qualsevol hora.

I és que els anuncis de perfums, durant les festes de Nadal, són omnipresents. No cal esperar massa davant d’una pantalla per veure anuncis de perfums amb noms com «Invictus» o «King of seduction». El primer remet a un ésser per sobre del bé i del mal, invencible, pel qui no estan fetes les lleis dels homes ni dels déus. Ser invencible, ser el millor, ser el rei de la seducció, ser un hedonista que es dedica a seduir dones, cosificades i submises. Individualisme i patriarcat sense filtres.

D’altres, en canvi, opten per venerar sense massa subtileses l’autèntic rei de la nostra època. Perfums que s’anomenen «One million» en el cas dels homes, «Lady million» per les dones. En ambdós casos, perfums empaquetats en caixes i envasos que recorden imponents lingots d’or. Riquesa mitjançant l’olor. En realitat, vulgars ofrenes als diners, productes per assolir un fals glamur, succedani del glamur autèntic i que només poden tenir els rics.

Al capdavall, tot plegat és un compendi d’instruments per acostar-nos a l’ideal, per donar-nos alguna cosa semblant a allò que ens falta per ser un autèntic «VIP», un altre perfum que hem pogut veure anunciat aquests dies. I és que una «Very Important Person» és una persona d’èxit, adinerada, invencible, triomfadora i, per tot això, seductora. Una persona que ha assolit aquell estat per sobre del bé i del mal que només es pot descriure amb un altre nom de perfum que veurem aquests dies: «Euphoria». Eufòria capitalista feta perfum.

Afortunadament, no totes les marques de perfums es deixen portar per aquesta forma tant matussera d’anomenar els seus productes, malgrat el format dels anuncis sol coincidir força. Però fins i tot n’hi ha que tenen prou habilitat com per posar noms molt més adients a aquest capitalisme senil i desbocat en el que estem immersos. Sense anar més lluny, «Decadence».

Dani Subirana Miquel

http://combregant.wordpress.com

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress