Què, com i amb qui

Joan-Gispert
Joan Gispert

“Començar a construir allò que volem ser i com volem ser…” Aquesta frase es va poder sentir en la veu d’Ermengol Gassiot a l’acte central d’Independència per canviar-ho tot del passat dia 27 a Sant Sadurní d’Anoia.

Cert és que no cal tenir la independència per canviar-ho tot, podem (hem!!!) de canviar-ho tot ara, cal que tinguem ben clar què és el que volem construir, com i amb qui. El procés d’independència d’una part del nostre poble ha generat una catarsi emotiva, i alhora festiva, que posa dins d’un mateix cabàs amb gran germanor opressors i oprimits. Segurament això no és bo per a un procés d’alliberament, si més no, no és bo per a les capes populars, ja que aquestes, no ens enganyem, estan i estaran oprimides per alguns i algunes dels mateixos alliberadors.

Per això cal que des dels nostres pobles i ciutats dibuixem com volem que siguin els nostres carrers, la nostra sanitat, el nostre medi, la nostra escola, les nostres festes…, i evidentment ho podem fer (hem de fer!!!) ara mateix, construint alternatives al que està establert, alliberant-nos de lligams institucionals actuals, generant autogestió. Per a poder realitzar-ho serà important pensar amb qui ho fem. Està clar que no ho podem fer amb aquells i aquelles que continuen practicant retallades als serveis públics, o aquelles i aquells que les justifiquen o senzillament callen davant de tanta injustícia social. Per canviar-ho tot ara, hem de tallar de soca-rel amb tot allò que suposa dependència i submissió, cal que, malgrat siguem d’un mateix poble, posem en evidència que existeix un conflicte d’interessos entre les diferents formes de construcció d’un poble.

Per a conquerir una societat justa i igualitària en un país complert i lliure, s’han de generar unes dinàmiques que possibilitin l’organització d’aquells i aquelles que pateixen dia a dia l’explotació en les seves més variades formes, i que alhora barrin el pas a tot aquell o aquella que, practicant polítiques populistes, pretenen continuar amb els mateixos privilegis que fins ara. Hem d’arribar a entendre que sense la participació del màxim de sectors populars i el rebuig a les polítiques anquilosades al passat no podrem canviar-ho tot per a la independència.

Podrem pertànyer a un mateix poble, però no a una mateixa classe.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress