Calafell, proper “municipi antiindependentista”?

Kilian

Kilian Fuertes

 

Per a entendre el que va passar al ple d’investidura de l’Ajuntament de Calafell hauríem de fer totes plegades un exercici d’estructuració dels fets. Com pot ser que un partit com el PSC triï el PP com a soci de govern i que Ciutadans doni suport a la investidura d’en Ramón Ferré?

Doncs per respondre aquesta qüestió faré un petit exercici de reminiscència. La mateixa nit de les eleccions, el cap de llista dels socialistes anunciava que “l’opció més senzilla seria la sociovergència”, deixant-se estimar pels de l’Olivella. Cosa que els convergents, amb el seu tarannà superb, no van promulgar. Atès que pensaven que tindrien l’alcaldia sense haver de fer cap esforç, amb el suposat ajut de ERC, CUP i UAM. Amb aquest panorama, en Ramón Farré va contactar amb totes les forces polítiques per tal de fer fora Joan Olivella. Aleshores va proposar un suposat front d’esquerres, amb els mafiosos d’UAM com a candidatura que donés la clau de la governabilitat. El que potser no s’esperava, és que la CUP no acceptés un pacte amb els Triadó i companyia, és a dir, trair els seus principis ètic i ideològics. A més a més, donant suport a un alcalde imputat per prevaricació i falsedat documental.

Per fer aquest tipus de pacte, va trobar altres forces sense escrúpols, amb ànsies de poder i cadires lluents. I així, van anunciar un pacte PSC-C’s-PP-UAM. El partit taronja, abanderat de la lluita contra la corrupció, dóna el seu suport a l’alcaldia a un imputat. Encara que, segons ells, només és una “imputació administrativa”. Això sí, a canvi d’un seguit d’accions franquistes. Un exemple és la prohibició de l’estelada a la via pública i la imposició del castellà als documents del consistori com a llengua vehicular pels treballadors del consistori que han d’atendre als calafellencs i calafellenques. No sabem si la manera de vigilar-ho serà la creació d’una Gestapo lingüística o quelcom semblant, ja ho veurem en els següents mesos.

Aquest pacte el van fer visible el proppassat dissabte al Teatre. La població de Calafell es va mobilitzar i va acudir engalonada amb les seves estelades com a acte de reivindicació de la llibertat d’expressió i autodeterminació del pobles. Aquesta premissa però, el PP, la va interpretar com a un acte de “violència”, i els d’Albert Rivera, com a “un intent de boicot al ple”. Ells mateixos es treuen la màscara i deixen entreveure la seva cultura antidemocràtica.

Amb aquesta situació al municipi, tindrem un alcalde que en privat promulgava l’adhesió a l’AMI, manifestant que si calgués aniria a la presó després del 27-S a conseqüència de les seves tasques com a alcalde en favor de la independència i que acaba prohibint l’estelada. Per als que som més joves i no tenim tanta experiència en això del joc brut i les contradiccions en espai de temps tant reduït, són accions que no hem normalitzat i a les quals no ens volem acostumar. Aquells que esperaven que el joc brut acabés embrutant-nos, només anunciar-vos que no estem disposats als tripijocs d’aquesta classe política que només vol una cadira ben còmoda, que aporta un sou que no està gaire malament, 60.000€ anuals en el cas de l’alcalde sortint, o endollar a familiars i amics.

Finalment, m’agradaria arengar els calafellencs i calafellenques perquè aquests quatre anys de legislatura siguin els quatre anys de l’apoderament dels veïns i veïnes. Que totes omplim les places, que totes defensem la cultura i llengua catalana, que entre totes fiscalitzem el consistori i que desobeïm les prohibicions feixistes que ens volen imposar.

Kilian Fuertes és membre de la CUP de Calafell i tècnic en Integració Social.

2 total comments on this postSubmit yours
  1. Creo que este tipo de comunicados no hace ser digno de alguien de integración social. El catalán y el castellano han convivido durante muchos años y ahora parece haber una persecución política a todos aquellos que quieren una convivencia pacífica entre las dos lenguas. Me pareció mal la persecución del catalanismo en la época franquista, como me pare mal la persecución política y social del castellano en esta época actual. Vivimos en Calafell, en el Baix Penedes, en Cataluña, en España… vivimos en Europa y los más importante …vivimos en un planeta que se llama TIERRA. En este planeta hemos de convivir….busquemos como hacerlo y no tanto, como el no hacerlo…. EL RESPETO, LA CONVIVENCIA, COMUNICACIÓN Y UNAS REGLAS BÁSICAS son lo que nos ayudan. Busquemos esos puntos que nos ayuden a entendernos y no a los que nos enfrentan. Creo que es del todo normal (además del amparo de la constitución) que en los organismos oficiales se expresen en las dos lenguas vehiculares de la comunidad; eso va tanto para el catalán como para el castellano. Es más, debería ir adicionalmente en inglés!

  2. Bones Pablo,
    Jo visc a cavall de Lleida i Calafell, mai he trobat que el castellà estigués perseguit. Es fa servir amb tota normalitat, tant als centres educatius, a les institucions, al carrer, a les zones d’oci… Són aquests grups polítics els que creen un conflicte lingüístic on no hi havia.
    Prohibir banderes es respecte? Obligar a una persona a parlar una llengua és convivència?
    Penso que a alguns els hi interessa la crispació i treure les coses de context. Parles de l’anglès però…tal i com diu al pacte entre PSC i C’s: “Així mateix, els serveis municipals rebran la directriu de contestar i respondre a qualsevol sol·licitud, bé sigui oral o per escrit, dels ciutadans en l’idioma en el què es dirigeixin a l’administració municipal.”
    En aquest cas, si una calafellenca es dirigeix en hassania, kurd o rus als serveis municipals també se’ls hi respondrà en el seu idioma?
    La llengua castellana es present a multitud d’espais, i no crec que estigui en perill d’extingir-se com per haver de “promocionar-la” com diuen els del Sr. Tejedor, En canvi, la llengua catalana si que ha estat menyspreada i prohibida. No es una opinió, és una realitat empírica.
    Jo no he vist mai al meu poble “problemes de convivència” per la llengua o el sentiment de pertinença a una nació o una altre. Perdó, estic mentint, des de ben petit sentia dir “catalufos” als infants que parlaven català. En canvi, mai vaig sentir dir “españolitos” ni res similar.
    Escriu un castellanoparlant amb pare aragonès i mare alacantina.
    Gràcies per haver llegit l’article, Pablo.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress