Recuperar la ciutat per a la ciutadania

Juanma

Juanma Rodríguez

Que vivim en una època de canvis és una evidència que no se li escapa a ningú. Les elits ja estan fent la seva feina. El procés de recomposició dels aparells polítics cridats a mantenir les relacions de poder s’ha iniciat. Un pas per solidificar la operació amb la que les classes dominants han anat fent-se amb el control absolut de totes les esferes de la vida pública. Volen controlar-ho tot, i fer de la ciutadania consumidors, usuaris i súbdits d’una societat de consum precària.

Aquest ordre té també la seva concreció en l’esfera local. Les viles, les ciutats també viuen, i han viscut, un procés d’expropiació. Una despossessió de les esferes comunes. Les externalitzacions i privatitzacions de serveis municipals, la dictadura del dèficit posant per davant de totes les necessitats el pagament del deute, la sobre-tecnificació de la política local, i una extensa llista d’actuacions i actituds locals fan de la política i de les institucions locals un terreny perfectament desconegut per a la ciutadania. D’una banda, els responsables d’allò que afecta a la vida quotidiana de les persones no estan sota el control d’aquestes (per exemple, els responsables directes de la recollida de la brossa). D’una altra, tot allò que ho reglamenta es configura en un entramat terminològic, reglamentari i jurídic que especialitza fins a l’absurd la gestió municipal. En realitat, correspon a una tendència de despolititzar la política, de deixar-la només en mans de tècnics i professionals, obviant el paper de la ciutadania per deliberar i decidir, més enllà de votar cada quatre anys.

De fet, tot i representar una realitat diferent, l’allunyament entre les institucions locals i la ciutadania és força semblant amb el distanciament entre ciutadania i institucions europees. Per diferents motius, com podrien ser el poc espai que ocupen en l’àmbit mediàtic, uns llenguatges corporatius massa tecnificats, entre d’altres, tant en la política municipal com en l’europea institucions i ciutadania tenen una relació molt distant. Una mostra és el percentatge de participació a Vilanova en les eleccions municipals passades (52,32%) i les europees (48,61%), front les eleccions al Parlament (66,43%) i al Congrés de Diputats (68,65%). En tots dos casos és d’una gravetat evident, però encara ho és més en el cas municipal per l’afectació en la vida quotidiana de les actuacions dels ajuntaments. Tot plegat digne d’un estudi en profunditat.

Fins que cap ment il·lustrada el faci, les persones que es reclamen demòcrates, no ja d’esquerres o progressistes, haurien de prendre nota i adequar la seva acció política a les necessitats de la ciutadania, centrar-se en garantir el dret “a la ciutat” i en fer dels ajuntaments el poder originari del poble. Sense uns ajuntaments on la ciutadania sigui protagonista no hi ha democràcia.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress