Reinventar-se

Juanma

Juanma Rodríguez

Autors i autores millors que el que escriu aquestes línies ja han analitzat el moment que ens ha tocat viure. En resum, vivim temps de canvi, de descomposició de tota una arquitectura de poder i de la seva operació de recomposició. S’ha generat una petita esquerda històrica, una gran oportunitat per trencar el continuum de la història. Deia Walter Benjamin que el progrés -el malentès progrés- és la continuïtat del règim dels dominants contra els dominats. Les revolucions no són, com deien els clàssics, l’acceleració del progrés, sinó la seva interrupció i la creació d’una nova realitat.

Aquesta ruptura no prové del no-res. Les noves realitats i els seus actors es van configurant en un procés de gestació que parteix d’allò vell. Estem, ara mateix, en la gestació d’allò nou, d’allò que provocarà aquesta ruptura. Es creen nous paradigmes, noves concepcions, i les velles donen mostres de derrota o estancament (el pas previ a la derrota). En les crisis, a més, l’esquerra sempre pateix més. És precisament l’esquerra clàssica la que dóna senyals d’esgotament. No cal parlar de l’esmicolament progressiu del PSC, o del creixement lleu crònic d’ICV-EUiA. Tampoc cal obviar que les “noves” forces de l’esquerra (CUP i Podemos) no arriben al 10%, i tot apunta que no ho faran en un futur proper. De l’esquerra “còmoda” només ERC en surt guanyant, i ho fa surfejant l’onada independentista. Una forma de surfejar on la taula va, també, desfent-se de totes les reivindicacions de justícia social. S’imposa, doncs, la necessitat de nous referents. De fet, de no haver existit l’esclat del 15M, les classes populars no en tindrien o serien de caràcter reaccionari. El descrèdit de la vella política crea la necessitat de noves referències, i a la vegada d’un nou imaginari des del qual veure el món, la possibilitat de canviar-lo.

Els partits d’esquerres, doncs, han de saber en quina realitat es mouen, i fer-ho com peix en l’aigua. Deixar de ser fortaleses, presoners de l’autorreferència i dels seus rituals orgànics o corporatius. S’han de situar en la nova realitat que va naixent, més enllà d’intentar sumar-se a les noves modes estètiques: primàries personalistes, fer veure que hi ha projectes diferenciats en el si d’un mateix partit, etc. S’han de reinventar i han d’inventar. Han d’inventar el nou subjecte polític que canalitzi tota la indignació per crear un nou sistema, construir una nova realitat en favor de la majoria, i reinventar-se a si mateixa a mesura que inventa. L’esquerra s’ha de fer poble, parlar com el poble i sentir com el poble, crear una nova cultura política que es faci hegemònica. Ha de fer-ho des del protagonisme i la centralitat del mateix poble, no substituint-lo o suplantant-lo.

Juanma Rodríguez. Llicenciat en Història i treballador precari. De l’activisme estudiantil a la militància política i social. Coordinador Local d’Esquerra Unida i Alternativa a Vilanova. 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress