Resignació, derrota i redreç

Juanma

Juanma Rodríguez

Aviat acabarà el 2013 i començarà el sisè aniversari de la crisi de les crisis. Sis anys de política de terra cremada, de golejades del capitalisme en un partit on totes les avantguardes del proletariat juntes han jugat com pollastres sense cap. Ara, que ja passem l’equador de la dècada, no valen excuses. La desorientació és clara; cap organització de l’esquerra “realment existent” té la capacitat d’oferir un canvi tangible, visible per a qualsevol mortal. S’imposa, doncs, la resignació.

Una resignació que no és silenciosa, que mostra signes de queixa, de protesta constant  però resignada en les tertúlies als bars, al mercat, allà on es paren dues o més persones a parlar. Ningú veu la solució, i en la incertesa de no veure la llum els ulls s’acostumen a la fòscor. En sis anys totes les pors s’han normalitzat, la precarietat és la regla en totes les generacions, la vida cada vega és més dura però sempre agraïm no estar encara pitjor, perquè només amb la loteria una vida millor és possible. El més trist és que no és mentida. Ni les persones més actives en tots els moviments de resposta existents, en totes les formacions polítiques de l’esquerra alternativa, poden avui afirmar que tenen una proposta, un projecte que pugui superar el sostre electoral del 10%. La resta, el que no és alternatiu, el que no proposa cap canvi, és immensament majoritari. Reflexionem-hi.

Ens cal un reflexió per no caure en el pessimisme crònic, per evitar les frustracions que hem tingut durant la història i que ens han portat a la desorientació dels nostres dies. Una desorientació que té com a fills reformismes i maximalismes purament estètics, carents de qualsevol estratègia sòlida més enllà del tacticisme corporatiu o electoralista, i la fragmentació de forces que ens porten a la debilitat absoluta. I fruit de tot plegat la pèrdua de l’horitzó fonamental de tota lluita política: prendre el poder.

Si algú fa un anàlisi seriós dels darrers sis anys se n’adonarà que estem perdent per golejada, que la gent treballadora està en unes condicions molt pitjors. No són temps per a l’optimisme, ni per mostrar-nos més forts del que som. Són temps per replantejar-ho tot, acabar amb les capelletes, l’egocentrisme i preparar els instruments que ens apropin a un canvi radical de la situació. De moment, el redreç del capitalisme en crisi i de l’actual sistema polític és l’escenari més tangible.

Juanma Rodríguez. Llicenciat en Història i treballador precari. De l’activisme estudiantil a la militància política i social. Coordinador Local d’Esquerra Unida i Alternativa a Vilanova.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress