Sant Jordi i la dragona

Bruna

Bruna Alvarez

Fa uns tres o quatre anys, em vaig trobar en la tessitura d’haver d’explicar a la meva filla d’uns dos anys, la llegenda de Sant Jordi. Una llegenda on les nenes no tenien agència, on un cavaller apareixia com el mascle alfa i, amb violència, havia de matar un drac, i si ho feia rebia com a premi ni més ni menys que una dona, la màxima expressió de la objectivització i cossificació de les dones. A més a més, el conte defensava afèrrimament la divisió de classes socials, i a més la monarquia, ja que el rei tenia el poder absolut, i els ‘pobres’ pagesos, havien d’esperar que un cavaller de l’aristocràcia els vingués a salvar, sense poder imaginar que es podrien organitzar col.lectivament per solucionar el problema del drac, i de pas el de la monarquia. 

De manera, que vaig escriure la meva pròpia versió del conte, i li vaig explicar a la meva filla. He de reconèixer que no va tenir gaire èxit, i que primer la llar d’infants i després l’escola es van encarregar de donar-li la versió veritable i oficial de la llegenda.

De totes maneres, en el nostre record ha quedat aquesta versió de la llegenda, i aquí us la deixo, perquè puguem pensar críticament quins valors transmetem amb els contes populars.

“Hi havia una vegada, un poblet de pastors, que estava situat en una vall i rodejat de prats d’herba verda per alimentar vaques i ovelles, i al capdemunt d’un penyasegat hi havia una cova. A la cova, hi vivia una dragona, que com que tenia molta gana havia d’anar menjant les vaques i les ovelles que els pastors li donavaven perquè tenien por de la bèstia. Però un dia, les vaques i les ovelles es van acabar, i la dragona continuava tenint gana. Els habitants del poble es van reunir en assemblea i van decidir que donarien a la dragona la princesa de la regió. El motiu era bàsicament polític, perquè n’estaven una mica tips d’haver de mantenir una dragona que se’ls menjava el modus vivendi, i alhora una classe aristòcrata que no contribuïa gens al benestar comú. Van pensar que si donaven l’única filla del rei a la dragona, s’extingiria la línia successòria, i podrien ser per fi, una República. Així és que van portar la princesa a la cova perquè la dragona se la mengés…

Però quan la dragona la va veure, va dir que no se la volia menjar. Que menjar-se una vaca o una ovella d’acord, però que una persona, li feia una mica d’angúnia. Aleshores la princesa, va trucar a un amic seu, Sant Jordi, que de seguida es va plantar a la cova, i li va explicar el problema. Ell, sense pensar-s’ho ni un moment, va demanar al rei i a la reina que compressin algunes verdures als pagesos de la zona, i li deixessin algunes olles, i Sant Jordi es va posar a cuinar una menestra de verdures per llepar-se’n els dits!

La dragona, quan va sentir aquella olor, i va provar la menestra va decidir que a partir de llavors seria vegetariana, i que aprendria a cuinar, de manera que no es menjaria més vaques, ni més ovelles, i menys a persones humanes.

Per agrair el fet que Sant Jordi l’havia alliberat d’uns hàbits alimentaris tan perjudicials, la dragona va anar a collir una rosa, i li va regalar a Sant Jordi.

El rei, la reina i sobretot la princesa, van entendre que no eren gaire estimats per la gent de la vall, així és que van abdicar i se’n van anar a buscar-se la vida en un altre cantó.

La gent de la vall, amb la dragona vegetariana i sense la càrrega econòmica de mantenir la monarquia, van superar ràpidament de la crisi econòmica en què havien caigut, i aviat van aconseguir treballar per viure, i a ser feliços i a menjar pastissos!!!”

Bruna Alvarez. Sóc persona, mare, companya i antropòloga. Intento entendre les desigualtats de gènere, i especialment faig investigació sobre el tema de les maternitats, en plural, perquè hi ha moltes maneres de ser mare. Treballo al Departament d’Antropologia de la UAB i visc a Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress