Senglars i persones

Toni Ventura

Toni Ventura

Des de l’alcaldia de Sant Martí Sarroca vam denegar el permís a tallar camins per fer batudes de caça, al·legant que era un greuge comparatiu cap a altres usuaris de la muntanya. Després de les amenaces rebudes per la Societat de Caçadors de Sant Martí Sarroca, acusant aquesta Alcaldia i l’Ajuntament de tenir des d’ara la responsabilitat davant els desperfectes i accidents de cotxe que puguin ocasionar els porc senglars, vull aclarir que no estem prohibint caçar, ja que la competència sobre la caça i sobre la sobrepoblació dels senglars no és municipal, és de la Generalitat, i que les seves acusacions són una usurpació de la funció pública, atès que senzillament no són un interlocutor vàlid per a decidir responsabilitats; millor que consultin la normativa abans d’acusar amb arguments sensacionalistes.

Dit això, també vull comentar que segons l’estudi “Programa de seguiment de les poblacions de porc senglar a Catalunya. Temporada 2010/2011”, publicat per la Generalitat de Catalunya, el nombre de porcs senglars caçats en la temporada 90/91 va ser de poc més de 5.000 individus, mentre que a la temporada 2010/2011 va arribar als 30.000. Ara s’està realitzant un nou estudi on segurament veurem com continuen multiplicant-se les dades.

Això demostra que la caça no està servint com a mètode per solucionar els conflictes amb un animal que, recordem, és espècie autòctona dels boscos de Catalunya i no invasora. Així, el porc senglar no és en sí mateix el problema, com tampoc no ho és la seva densitat, sinó que el problema radica en la seva presència en àrees que l’ésser humà ha anat ocupant.

Segons l’estudi “El porc senglar en zones urbanes i periurbanes. Problemes que ocasiona i mètodes de control”, realitzat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’indica que:

“A les zones urbanes i periurbanes, el porc senglar troba un ambient segur per refugiar-se donat que són zones considerades “de seguretat” on no es poden portar a terme l’activitat cinegètica. És molt significatiu que les denuncies per problemes derivats de la presència de porcs senglars siguin més abundants a l’època de caça (de setembre a febrer), ja que els animals utilitzen aquestes zones de seguretat com àrees de refugi”. Afegint també “el fet que els nuclis urbans s’estenguin cada cop més facilita que els porcs senglars accedeixin a les vies públiques del municipi. D’aquesta manera (..) també es deuen tenir en compte que pot ser el responsable d’accidents de trànsit”.

Carme Rosell, Biòloga i directora de Minuartia, referint-se als accidents de circulació on hi ha involucrats porcs senglars comenta que:

“Els punts negres no solen tenir característiques comunes, és més, la majoria de punts negres no solen estar als llocs on s’esperaria que estiguessin (…)Normalment s’esperaria que els punts negres estesin en zones d’elevada cobertura forestal. Nosaltres hem vist que un 33% dels punts negres es troben en llocs sense cobertura forestal, envoltats de camps de conreu i, fins i tot, a prop de les ciutats. Això és perquè són àrees on no s’hi caça i els animals s’hi poden moure millor”.

I segons la normativa vigent, es reconeix que la caça afavoreix els accidents de trànsit, atès que els danys són responsabilitat del conductor, o en alguns supòsits poden ser responsabilitat dels titulars dels terrenys cinegètics (si s’han organitzat batudes durant el mateix dia de l’accident o 12h abans) i només en alguns altres supòsits es pot reclamar al titular de la via (quan no es disposi de senyalització específica d’animals en trams d’alta accidentalitat o l’accident s’hagi produït per no haver reparat la tanca).

Per tant, la caça afavoreix els accidents de trànsit, atès que els porcs senglars es veuen obligats a fugir cap a terrenys inexplorats per buscar seguretat.

Els caçadors haurien de demostrar de forma científica que el mètode que ells proposen per controlar la població de porcs senglars és realment efectiu”

Des de la perspectiva d’aquells que busquen solucions més ètiques, a la llum de les dades, després del continu creixement de la població de porcs senglar els últims anys i les continues queixes, òbviament aquest mètode no funciona perquè no va a l’arrel del problema: les causes del creixement de la població de porc senglar i quins són els mètodes realment efectius per tal de protegir els recursos més sensibles (com els camps de conreu).

La caça també xoca amb els drets de les persones a circular lliurement, la cada cop més gran sensibilitat social per un desig de convivència amb la resta d’espècies del nostre entorn i altres problemes mediambientals pel tipus de perdigons emprats.

Amb totes aquestes dades, des d’aquesta Alcaldia es creu convenient acostar-se a aquesta problemàtica des d’una altra perspectiva que vagi a la causa, i no al símptoma com fa la caça.

Per això es proposa un estudi realitzat per un equip de biòlegs que consistirà en:
1. Càlcul del cens actual de senglars
2. Càlcul de la capacitat de càrrega de l’ecosistema del municipi respecte
als senglars, és a dir número màxim que pot suportar segons els recursos
naturals que el territori del municipi ofereix als senglars
3. Comparació cens-capacitat de càrrega: ens permetrà dir científicament si
hi ha una sobrepoblació, si la població és la justa o bé està per sota dels límits
4. Establiment d’un mapa de zones de seguretat on segons la legislació no
es pot caçar
5. Resum de mètodes de control no letals per controlar els danys causats
per senglars.

Amb això es vol fer èmfasi en el fet que hi ha d’altres maneres d’abordar aquesta problemàtica. No tot s’acaba en matar o matar. Per això convido tothom a fer la reflexió sobre aquest tema, reconeixent que hi pot haver un problema de convivència amb el senglar: unim esforços per solucionar la causa i no el símptoma. De la mateixa manera que a molts municipis com Cardona, Molins de Rei i ara també a Barcelona, van apostar per tractar la sobrepoblació de coloms sense necessitat de capturar-los i exterminar-los com es feia fins ara, han anat a l’arrel del problema i estan donant un pinso anticonceptiu amb el qual han reduït la població un 30%.

Si sempre fem el mateix, no esperem tenir resultats diferents.

Toni Ventura. Alcalde de Sant Martí Sarroca.

15 total comments on this postSubmit yours
  1. Hola, trobo molt coherent l’article i molt justificat científicament. Cal ser ingeniosos per tenir resultats.
    Felicitats !

  2. 100% d acord. Molt ben plantejat.Crec q aquest camí l haurien de seguir tots els municipis.

    Felicitats!!

  3. Muy bien fundamentadas las razones del señor Ventura. Los cazadores en la zona de Font Rubí eran bastante denostados por los habitantes del lugar dado que en ocasiones de falta de caza mataban a los perros… O los mataban por ahuyentar las presas… Si quieren permisos de un ayuntamiento que no hagan campañas en plan lobby de presión sino que argumenten como aquí se hace o se callen.

  4. Després d’un bon estudi independent, s’ha de convertir en llei i llavors complir-la.
    Perquè no demanem q voluntàriament per un estudi, aquests éssers primitius amb set de sang, deixin de matar…. Perquè sincerament, la sobrepoblació els hi importa ben poc….100% d’acord

  5. Totalment d’acord! Molt be explicat. I em reservo la meva opinio sobre els cacadors.

  6. Els caçadors van de sobrats i no tenen mes punyetera idea que fotre tirs. Aprenguin a respectar l’espai que no es seu, i perr tenirnun arma no tenen que anar intimidant quan vas per lammontanya

  7. Felicitats per la proposta. Des de la conflictologia s,aconsella diferenciar les posicions dels interesos i necessitats que hi són subyacents, així com diferenciar els símptomes de les causes. Tanmateix, aplicar solucions diferents fent allò q encara no s,ha provat aqui però sí en altres llocs, és savi. Felicitats, i gràcies per la valentia de defensar els interesos de molts, versus els d,uns quants, poquets

  8. Esteu parlant de sensibilitat amb l’entorn, però el fet de fer a les femelles estèrils es podria considerar sensibilitat amb l’entorn?
    Abans de plantejar-vos utilitzar aquesta mesura o similars, busqueu a la bibliografia i a més a més a EEUU que ja ho van provar i com va acabar.

  9. Enhorabona alcalde!!!

  10. Estic fart de trobar-me aquest paramlitars a la muntanya.
    Pocs tenen respecte pels altres usuaris de la muntanya, de fet vestir-se de camuflatge i anar amb una escopeta a matar animalsper hobbie no em mereix gaire respecte. Que agafin una camera i els hi facin fotos.

  11. El que no té en compte l’estudi és que els porcs senglars s’han creuat amb porcs de granja, de tal manera que si abans una femella donava a llum a no més de dos cries un cop a l’any, els porcs senglars actuals donen a llum entre 8 i 12 cries una mitja de 2,6 cops a l’any. Si a això li sumem el fet que Catalunya té el 250% més de zona boscada que al 1950 (degut principalment a l’abandonament dels conreus al món rural) i que ells troben l’habitat perfecte en aquestes zones de males herbes i bardisses, entenem perquè al 1990 es van abatre 5.000 porcs i al 2010 30.000. Si la millor manera que tenim de controlar aquesta superpoblació és contaminant la única carn verdaderament ecològica que ens queda (que és la carn de caça) amb anticonceptius tenim un greu problema. A part del fet de que el porc senglar s’alimenta principalment de conreus (blat, blat de moro…), per tant l’única manera de donar-los anticonceptius és contaminant els conreus destinats al consum humà o bé cebant-los amb aliments contaminats, que com tots els cebaments l’únic que aconseguirà serà un efecte crida per als porc senglars d’altres zones.

    • Bona tarda,

      Ens calen estratègies de control natural de la població de senglars: LLop. Està de mostrat que regularien la població, enfortint l’actual amb menor quantitat , però més saludable.

      Altres països , i tanmateix zones d’Espanya, incorporen aquest predador en la gestió cinegètica.

      Salut

  12. Molt bé el raonament, sobretot la conclusió: ‘si sempre fem el mateix, no esperem resultats diferents’.

    Hi ha moltes tendències humanes que tenen un impacte més aviat negatiu però s’amaga darrera un raonament sense fonament ni ciència com ara ‘ és tradició: la tauromàquia’ ‘sempre hem menjat així: l’embotit de la ramaderia intensiva’ ‘Els nens aprenen amb llibres: la compra de llibres de text any rera any’ ‘anem més bé en cotxe: trajectes a l’escola…. Al meu entendre en realitat, moltes vegades, és només una enorme resistència a la reflexió i al possible canvi que hem de fer tots envers com vivim, com eduquem i com tractem els animals i el medi.

  13. El dia que es declari un brot de peste porcina expliqui sr Batlle els seus arguments. I anem a pams, Els boscos Sr.Batlle no so publics a Catalunya, en un 78% de la seva superfície son privats. Els caçadors a dia d’avui son els únics usuaris del bosc, que tenim autorització del propietari del terreny per realitzar la nostra activitat, legal i regulada. Una altra cara del problema, és la desconexió de la gent de ciutat amb el mon rural, no teniu ni idea dels problemes i danys econòmics que ens provoca el porc senglar, pero això ni ho sabeu ni ho voleu saber, tampoc voleu que es tallin arbres centenaris, i quins s’han de tallar els de 25 anys? Be Sr. Batlle no em vull fer pesat, i una última recomanació si m’ho permet, no odii allò que no coneix

  14. Fantástica explicación del motivo de los accidentes con jabalís en las carreteras y los encontronazos de ellos con nosotros, y la evidencia de que la caza masiva no funciona para evitar lo que el humano considera superpoblación de jabalís. LOS ANIMALES NO HUMANOS TIENEN EL MISMO DERECHO QUE EL ANIMAL HUMANO A COMPARTIR EL PLANETA. tal vez somos nosotros los que estamos en superpoblación….y nos comemos su terreno

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress