Ser dona i sobreviure al capitalisme

adela_morera_vert
Adela Morera

Proposo que feu un senzill experiment com el que he fet jo abans d’escriure aquestes línies. Escriure a la barra del cercador Google “home definició” i posteriorment “dona definició”, seguidament surt significat d’home en català i significat de dona en català. Fins aquí correcte. La primera opció que m’ha sortit és la del DILC (diccionari invers de la llengua catalana). Llegim-ho:

Home: Animal mamífer amb mans a les extremitats toràciques i peus a les extremitats abdominals perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals per l’extraordinari desenvolupament mental i perquè és l’únic animal que té la facultat de parlar.”

Dona: Femella de l’espècie humana, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l’edat madura.”

Que se’n destaca d’un i altre? Que s’obvia d’un i altre?

Que en l’actualitat encara patim desigualtats, discriminacions i agressions no és una casualitat.

Comencem per la llengua. La llengua, constitueix el simbolisme de realitat de la societat que la utilitza, quan aprenem una llengua, no només ens permet comunicar-nos sinó que adquirim un conjunt de coneixements, valors, prejudicis, estereotips, actituds, ideologia… que ens serveixen per a organitzar i interpretar la nostra experiència, per a construir-nos com a persones, dotant-nos d’un món simbòlic. El llenguatge no és un fet biològic i natural sinó una adquisició cultural i tot el que és cultura és afegit i, per tant, modificable per la voluntat de les persones. Així doncs la feina no esta acabada.

Aquesta definició ens diu de l’Home que “es distingeix per l’extraordinari desenvolupament mental”, per contra, de la Dona que “és femella, especialment en la edat madura”, s’observa un missatge implícita i exclusiu vers la funció reproductiva del cos de la dona, aquesta és la representació de la realitat que se’n fa. Segons la definició que hem trobat, les dones, per no tenir, no tenim ni mans a les extremitats toràciques ! I com no podia ser menys, qualsevol referència a la nostra psique en queda oblidada.

Òbviament de definicions n’hi ha moltes i buscant en trobaríem de bones, especialment les fetes pels col·lectius feministes.

Quin espai se’ns determina dins la jerarquia social?

La divisió entre treball productiu i treball reproductiu és encara avui una eina avantatjosa per l’acumulació de riquesa favorable al sistema capitalista. Les tasques domèstiques es conceben com a part complementària indispensable a la feina remunerada. Mentre uns treballen, unes han d’alimentar, cuidar i curar els éssers humans, per tal que aquests puguin tornar a l’endemà de nou al seu lloc de treball i seguir produint riquesa. És així, com les dones ens veiem evocades a la precarietat i a la dependència econòmica, i com aquesta divisió esdevé naturalitzada dins la concepció del món social.

La lluita pel reconeixement del treball reproductiu ha estat i encara és avui en dia un pilar de les lluites feministes d’arreu. Com podem sobreviure al capitalisme? Dins de les organitzacions col·lectives s’han generat estructures per tal que el treball reproductiu esdevingui una eina de resistència dins els sistema econòmic. Existeixen projectes de co-creació de xarxes i d’aliances, on es teixeixen estructures de solidaritat fora del mercat econòmic. Són models de sobirania que permeten trencar amb la dependència, generalment solen crear-se a partir de necessitats de supervivència, però també a partir d’espais de consciència política. Algun dels exemples són els espais de cura compartits, que permet alliberar a les dones d’aquestes tasques mentre elles poden dedicar aquell temps pactat a qualsevol altre activitat.

L’organització col·lectiva és una estructura potent de contrapoder, espais d’aliances, de solidaritat, de treball d’allò comú per construir alternatives, per decidir sobre nosaltres mateixes, bombolles d’oxigen per respirar i sobreviure al capitalisme.

Adela Morera, regidora d’Equitat, participació ciutadana i dret a l’habitatge de Capellades

 

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress