Ser feminista avui va a favor o en contra?

Laia Lopez

Laia López

Quan la política institucional es tenyeix d’hipocresia i els discursos moralment acceptats abanderen les campanyes de les grans multinacionals, la resposta ciutadana esdevé complexa, alhora que ha de formular-se de manera vivament intel·ligent. Quan el president Mas afirma en el Dia Internacional de la Dona Treballadora la importància dels valors femenins en la construcció d’una societat més justa, i Coca-Cola es renta la cara facilitant l’emprenedoria de 5 milions de dones de zones empobrides, el moviment feminista es veu obligat a denunciar l’abisme existent entre allò políticament correcte, i la realitat social i econòmica present.

El moviment feminista sí, el feminisme en majúscules, aquell que encara és censurat per molts homes (i també dones) autoproclamats d’esquerres, que busquen subterfugis per no anomenar les coses pel seu nom. Tot i que les dades abunden i ara especialment després del nou informe europeu sobre violència contra les dones, la qüestió feminista continua sent desprestigiada i ridiculitzada tal i com apunten l’escriptora, periodista i advocada Lídia Falcón i la Doctora en Piscologia Social i expresidenta del Institut Català de les Dones, Sara Berbel.

Ser feminista avui va a favor o en contra?, es debat a Catalunya Radio amb motiu del 8 de març. Manuel Cruz, Catedràtic de Filosofia de la UB, no és massa partidari del concepte per la seva manca de “popularitat”, tot i estar d’acord com no pot ser d’una altra manera, amb els postulats que aquest defensa. Lídia Falcón, autora del llibre El nou masclisme, s’indigna com ho fa una servidora davant les interpel·lacions de la moderadora, que sembla dibuixar un escenari tot i que no òptim, bastant més favorable del que les feministes “enfadades capritxosament per naturalesa”, denuncien repetidament.

I ens preguntarem, d’on sorgeix l’estigmatització del feminisme? Quina és l’arrel del cinisme que permet mofar-se de la desigualtat insultant que pesa sobre la meitat de la població? Podem imaginar un món en el que nou milions d’homes europeus hagin estat víctimes d’una violació, i no a mans de cap altre home? Escenari inconcebible, com inconcebible és la permissivitat social existent envers la violència contra la dona i el paper que aquesta ocupa en les societats d’arreu del món.

Responent a la meva pròpia pregunta, potser és que la mala propaganda recau en la voluntat sistèmica de mantenir l’ordre imperant, o que la dificultat de renunciar al poder que el sistema atorga, sabent-se beneficiat del perjudici d’aquelles que no gaudeixen de la condició de masculinitat, difícilment et permet dormir tranquil. Probablement ambdues coses, però sigui quin sigui el motiu, podem afirmar que el feminisme no és font de devoció de molts homes i dones que sí es declaren partidaris d’altres tipus de lluites. Sovint es banalitza a la lleugera, s’elimina la presencia de qualsevol discriminació i no ens plantegem que la pròpia ceguera, respon a la funcionalitat d’un sistema que ha definit de manera molt clara el paper de la dona per al seu òptim funcionament.

Davant d’aquest escenari podríem dir que el repte principal és el següent: ens deixem intimidar per la crítica o reconeixem que hi ha una realitat que ha de ser canviada si el que busquem és el benestar de tots? Espolsem-nos la vergonya, omplim-nos d’arguments i actuem en conseqüència als nostres propis valors, perquè malauradament encara avui dia, per ser feminista s’ha de nedar contra corrent.

Laia López Samarra. Tinc vint i cinc anys, sóc llicenciada en Sociologia amb un postgrau qüestions Génere i un màster en Intervencions Socials i Educatives. 

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. Necessitem més Laies!

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress