Ser o no ser de dretes

Joan-Gispert
Joan Gispert

‘M’empipa molt que em diguin que sóc de dretes!!!’

Això va ser el que va cridar un regidor de CDC quan va prendre la paraula a una assemblea veïnal d’un poble de les nostres comarques. Les cares de sorpresa van aparèixer entre alguns assistents, sobretot entre les de la gent que ‘sí’ que no són de dretes i ‘sí’ que són d’esquerres i que saben perfectament que l’organització política a la qual pertany aquell ‘sí’ que és de dretes, però també entre les cares d’aquelles i aquells que ‘sí’ que són de dretes i que es pensaven que aquell, a qui van votar, ‘sí’ que era de dretes, atès que l’organització política a la qual pertany aquell ‘sí’ que és de dretes. Em puc imaginar com em sentiria jo si després de votar una opció d’esquerres, perquè ‘sí’ que és d’esquerres, un regidor d’aquesta manifestés que ‘no’ és d’esquerres: desolació, confusió, abandó, traïció, desengany…?

De totes maneres no hem de posar en dubte que aquell home ‘no’ és de dretes; creiem en la seva pública paraula però, aleshores, què fa militant i presentant-se en unes llistes de CDC? Potser creu que la dissolució de la coalició i la desaparició a les sigles ‘iU’, d’Unió, el converteixen en un militant d’esquerres?, perdó, de centre? Potser aquestes catarsis col·lectives electorals a què ens van conduint, com són les ‘candidatures conjuntes’, ‘transversals’, ‘llistes úniques’, ‘de país’, ‘de concentració nacional’ …, li han provocat un sentiment ‘identitari’ que només s’identifica com a ‘català i prou, ni de dretes ni d’esquerres ni de centre, un patriota, i si Catalunya té algun enemic sempre prové de l’exterior’?

Històricament la gent que pertany a organitzacions dretanes, que les hi dóna suport o les vota, son gent conservadora, gent que vol mantenir l’ordre de sempre, el de ’tota la vida’. I el màxim que volen fer són unes petites reformes per a que això no trontolli massa i quedi més o menys tot igual. Però pensem una cosa: aquell que només vol reformar és que vol mantenir el que hi havia, doncs ja li va bé. La gent de dretes accepta de la democràcia ‘només una punteta’. En canvi, per veure-hi la diferència, la gent d’esquerres defensa el poder popular, vol subvertir l’ordre establert (sobretot aquell de ’tota la vida’), amenaça la tranquil·litat i l’estabilitat, vol trencar amb antics règims i els seus hereus, pensa en la revolució per canviar les coses… Parlant clar, són transgressors.

Si ara mirem CDC veurem que, només per posar uns exemples i treure l’entrellat de si és o no és una organització de dretes, aquest partit està majoritàriament d’acord amb la LOMCE, la famosa ‘Llei Wert’, discrepant només amb els apartats referents a la llengua. Ha estat fidel col·laborador del govern espanyol de torn quan s’han hagut d’aprovar lleis contra les treballadores i les capes populars com les diverses reformes laborals i de pensions. És un dels màxims impulsors al nostre país de la privatització de la sanitat pública, fent-ne d’ella un negoci lucratiu per a uns quants, tancant plantes d’hospitals i venent llits a mútues privades. Fidel defensor del ‘Pla Bolonya’ que condueix a l’elitització de l’estudi universitari. Pel que fa a la ‘defensa’ de la democràcia, hem pogut veure aquesta organització votant a favor de la ‘Ley de Partidos’ de l’any 2002 que, entre altres coses, va deixar sense el dret democràtic de votar i ser votat milers i milers de ciutadanes basques. Nega el dret a decidir quan, el gener de 2015, s’oposa al Parlament Principatí juntament amb el PP i C’s a que aquesta cambra insti a fer un referèndum sobre el TTIP (Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió) …

Després de tot això és pot continuar ‘no’ sent de dretes i estar en un partit que ‘sí’ que és de dretes? Per entendre-ho es podria recórrer a allò que diuen dels polítics, sobretot en un àmbit local, apel·lant a la seva condició humana: ‘és molt bona persona’. Però això, a part de tirar pilotes fora, és una cosa molt perillosa, atès que aquesta benevolència condueix a una tolerància tant laxa que es comença justificant aquella o aquella altra persona i s’acaba justificant o argumentant episodis nefastos de la història. Si aquesta persona que ‘no’ és de dretes però que està en un partit que ‘sí’ que és de dretes és bona persona s’ha de celebrar, sobretot a casa seva, però això no ve al cas. Aquí estem parlant d’aquesta persona com a representant o membre d’una organització que té una projecció pública amb la qual no s’identifica, o que té un problema d’identitat amb ella, o que està patint una crisi de relació amb l’organització, o que no sap on s’ha ficat …

Si realment una persona que ‘no’ és de dretes no vol empipar-se quan li diguin que és de dretes ha de marxar d’una organització que ‘sí’ que és de dretes. I si es queda que sigui amb total convenciment; que tenir una personalitat ben arrelada, encara que sigui de dretes, sempre ajuda a que diguin d’ella que ‘és molt bona persona’.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress