Si la cultura és l’opció política més revolucionària…

Maria foto

Maria Plana

Que si la neurociència diu que l’aprenentatge ha de ser vivencial i emocional o no serà complet; que si ens passem més hores davant de les pantalles que mirant els ulls a algú important per a nosaltres; que si quitxalla i joves s’enganxen a les app i videojocs més violents… Alienació. Alienació com a estat massa freqüent entre nosaltres, i com a conseqüència material d’aquella màquina que ja descrivia Galeano amb els ets i uts més humans i humanistes.

Però fa uns dies que s’ha acabat el curs, l’interès per la neuroeducació es col·loca entremig d’un parèntesi fins a la propera batalla de fons anomenada curs. Tornem a tenir tot un nou estiu per endavant ple de carrer, ple de poemes, històries d’amors impossibles i de lluites de vida novel·lades, contrari a l’alienació, molt a favor de l’aprenentatge compartit als carrers. De fet, tenim un carrer que ens demana baixar i participar amb entusiasme.

Mai deixa de ser imprescindible la reivindicació del fet del carrer esdevingut tradició; la cultura popular. Organització en col·lectiu, necessitat social d’explicar-nos, d’entendre’ns i emocionar-nos a través de les tradicions recollides en una festa major, en una diada, en un acte o en un aplec, que, per cert, darrerament creix bastant arreu dels Països Catalans com a eina de descoberta, defensa i homenatge al territori.

I si parlem d’aquestes jornades com a instruments de reivindicació del territori no podem no apel·lar a la importància de l’horitzontalitat de les agrupacions. Cal que els balls (diables, bastons, gitanes, cercolets, pastorets, etc.) visquin el seu funcionament intern amb relacions d’igual a igual i que acabin servint no per perpetuar el passat sinó per transformar el futur. A més, també és important el foment de les relacions entre participants de la cultura popular de diversos pobles i comarques d’arreu del país, com així fem diables, colles castelleres i molts altres actius implicats. En definitiva, com es tractés de relacions entre germans -més que cosins, que això ja queda massa poc endins!

Tampoc es pot acabar parlant de la cultura popular sense els darrers vetos per motius polítics al Baix Penedès. És casualitat la molta causalitat inherent a la importància social de la cultura popular?

Sembla que Montserrat Roig (recordem celebrar-li el 25è aniversari de la mort!) tenia molta raó; la cultura, popular, és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

Maria Plana Guasch, filòloga catalana entre l’Arboç i la Bisbal del Penedès. Membre de la plataforma Som Països Catalans.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress