Superar-se

josepasensio
Josep Asensio

Recomano la lectura de “Karl Marx”, la biografia de Jonathan Sperber sobre el cèlebre intel·lectual de Trèveris, fins i tot pels més allunyats de les seves tesis. No cal ser un marxista ortodox per adonar-se que els matisos de la vida i de les idees de Marx són un mirall imperfecte del segle XIX. Si per una banda Sperber confirma el tòpic del revolucionari burgès, per l’altra ens ensenya que Marx, educat per ser jurista o catedràtic en una seriosa universitat prussiana, va superar de llarg les seves circumstàncies. També ens explica que tots som esclaus del nostre temps i que sortir d’allò que s’espera de nosaltres comporta penes i sacrificis. Sense renunciar mai al servei, Marx es muda sovint de domicili per fugir dels seus creditors.

He llegit l’article de Pau Llonch sobre el programa de TV3 que protagonitza Xavier Sala-i-Martin. Hi dóna un munt d’arguments per desmuntar algunes fal·làcies de l’economista de capçalera de Catalunya. Hi ha una part, però, que Llonch no menciona. Que Sala-i-Martin posi d’exemple les històries individuals dels emprenedors de Zara o d’Ikea per glossar les virtuts del capitalisme és totalment lògic. Ell mateix explicava que ja de jove volia ser ric i que durant la seva època universitària passava les nits despert per seguir estudiant. Els relats de triomf individual són un signe del nostre temps. Amb la seva empenta, segons aquesta faula, els emprenedors fan avançar la humanitat -i de passada guanyen una fortuna.

Posar l’orella a les narracions que avui senyoregen el mercat de ficció -la premsa, la televisió i les xarxes socials- ens permet mesurar les “palpitacions del temps”, que deia d’Ors. Així, quan Sala-i-Martin exposa la innovació d’Amancio Ortega o de Pep Guardiola com a models d’èxit, no diu res que surti ni una línia del pensament dominant. És un home del seu temps: un dels llibres més venuts els últims mesos als Estats Units, residència de Sala-i-Martin, ha sigut la biografia del milionari Elon Musk, guru dels cotxes elèctrics i dels viatges comercials a l’espai.

La part que li falta a l’article de Llonch és posar en dubte que els emprenedors, com a símbol més que com a realitat, siguin figures que superen les seves circumstàncies. Al contrari. Les històries de persones que fan tot allò que calgui per enriquir-se, encara que sigui a costa de la pobresa de mig món, són els contes de la nostra època. Les americanes de colors de Sala-i-Martin són l’estendard del triomf d’aquest relat al nostre racó de planeta. Això no significa que haguem de renunciar a explicar-nos el món a través de les històries particulars, sinó que per canviar el relat hem d’explicar històries diferents.

La meva aportació és la següent: Pau Llonch. Hi havia una vegada un noi de Sabadell que, malgrat ser cantant d’un dels grups referents de l’escena emergent del hip-hop català, no va vendre’s a cap empresa discogràfica. Enlloc d’estudiar a la universitat i treure suc de la seva notable capacitat intel·lectual, es va formar pel seu compte en un camp d’estudi denigrat per l’acadèmia, com és l’Economia Política. La seva prioritat a la vida no era fer-se ric, sinó viure en una comunitat millor. Per això dedicava gran part del seu temps a una associació que lluitava contra els desnonaments i reclamava un sostre per tothom. Escrivia articles per un mitjà alternatiu, que sobrevivia a base de subscripcions, sense publicitat de grans corporacions ni subvencions institucionals.

Superar-se és seguir el teu instint en contra dels dictats de la teva època.

Josep Asensio i Albà és regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress