Temps de festa major

Joan-Gispert
Joan Gispert

Amb l’arribada de la calor proliferen les festes majors als nostres pobles i viles. Els carrers i les places són ocupades per la gent deixant pas a la gresca i arraconant la quotidianitat, és com una llicencia que se’ns permet un cop a l’any per a transformar aquell espai del dia a dia amb un espai de gatzara.

Probablement la festa major, qualsevol festa major, ha sofert molt i molts canvis amb el pas des anys. Per què cal avui una festa major? Per a qui fem la festa major? Com fem la festa major? Aquestes preguntes semblen obvies, però ens hem de donar una resposta que vagi més enllà de ‘tota la vida s’ha fet així’. Hem de veure com són les nostres festes i mirar el model que impera en cada organització.

Una festa major és una reunió de persones, generalment veïnes i veïns d’una localitat, barri o ciutat, per a celebrar alguna cosa. Aquesta reunió, més o menys nombrosa, es pot fonamentar en uns actes tradicionals, basats en la transmissió d’usos o de costums del lloc on es fa la festa, i això li donarà personalitat, però també pot tenir un caire popular, que vol dir que és del poble i pel poble. Una altra cosa és qui paga la festa.

Anys enrere les festes majors eren esperades com un gran esdeveniment anual, representaven tot un final de cicle, generalment marcat per un calendari laboral i escolar, i la festa major prometia grans dosis d’esbarjo i de possibilitats de veure o sentir aquella orquestra que faria ballar a tothom, fins i tot amb la possibilitat de festejar. La festa major també tenia la capacitat d’aglutinar a la família i els amics al voltant d’una bona entaulada amb un bon àpat, encara avui hi ha molts llocs on realitzen al mig del carrer o a places cassolades d’arrossos per dinar o algun esmorzar de forquilla després de matinades. Eren, o encara són, actes que convocaven a la participació del veïnat, el feien subjecte actiu de la festa.

Malauradament a molts llocs la festa participativa ha anat desapareixent a favor de la festa espectacle, on les institucions o/i firmes comercials paguen un determinat acte (o tots) de la programació i la gent els consumeix i ja està. Són festes de talonari on les comissions de festes (si és que existeixen) fan de gestores dels qui paguen, convertint als veïns i veïnes en espectadors consumidors dels actes programats. Una festa de talonari pot ser popular, però és digna?

Des dels sectors populars activament vius, culturalment parlant, s’ha d’aconseguir que les festes majors siguin realment una alternativa a les festes majors que fins ara s’estan realitzant, i fer d’elles unes festes basades en valors com la comunicació, participació, solidaritat …, front el consumisme.

Les anomenades festes majors alternatives poden ser una resposta a aquest model festiu de que parlem, sobretot si es basen en els valors anteriorment esmentats i també, en la mesura que es pugui, en l’autogestió econòmica d’elles. Per a celebrar i estar junt amb amigues i parents no cal gastar massa.

Les festes majors alternatives poden ser compatibles i conviure amb les festes majors oficials i molts cops les alternatives han suposat el manteniment de la festa i la seva revaloració. Si tot continua igual com sempre i l’únic que es fa de diferent és programar altres espectacles però amb el mateix talonari, la festa no evolucionarà i amb el temps pot esdevenir una festa conservadora.

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957). Actor i titellaire, militant de Més Poble – CUP a Riudebitlles

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress