Tragèdies Humanes

Jamila Alhassani

Jamila Alhassani

En memòria dels meus germans i germanes sense nom, que han estat obligats a firmar la seva sentència de mort; en memòria d’aquelles mares que, amb llàgrimes als ulls, han contemplat l’ofegament dels seus propis fills, sense poder fer-hi res, només carregar-se amb el sentiment de culpabilitat.

Alguns abandonen la seva llar per penúries, altres per guerres, però tothom ho fa per la mateixa raó: donar una vida millor els seus fills.

De fet no és cap delicte, però Europa no ha escatimat en inversions per protegir les seves fronteres, construint muralles i reixes per tot arreu: per què deixar entrar aquesta gent si ja no necessitem mà d’obra per fer créixer la nostra economia?

Ens preguntem quins són els responsables d’aquestes tragèdies, què han fet aquests éssers humans per merèixer una vida i una mort tan tràgica?
Aquestes persones, no han fet res, simplement desitgen una vida millor i segura com jo i com tu!

Ens preguntem perquè en aquests països hi ha tants conflictes i tanta misèria. Una part pels seus propis governs, que saquegen el país per construir palaus i més palaus. I també Occident hi té molt a veure; la colonització no s’ha acabat mai, el saqueig d’aquests països no s’aturà mai, obligant els seus habitants a una misèria continua.

Les ocupacions són l’altre motiu; armar una part de la població per matar els seus propis germans és l’altre, ajudem a convertir aquests països en països fantasmals, que els seus habitants són capaços de ficar-se a la boca del llop amb l’esperança d’estar més protegits.

Ens preguntem per què s’hi juguen la vida d’aquesta manera.

De quina vida parlem? Morir de fam és vida? Viure entre les bombes és vida?

Aleshores entendrem per què s’hi juguen la seva vida i les dels seus fills, víctimes d’un món inhumà, sense escrúpols; un món egoista i calculador. Ens mirem el nostre melic com si aquest fos el verdader món.

Jamila Alhassani. És una escriptora de Cunit. La seva primera novel·la és “La lluita de la dona berber” (Ediciones Oblicuas, 2013).

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress