Turisme de Fires i Congressos

Daniel Garcia Peris

En José Antonio Donaire, director del centre de recerca especialitzat en turisme l’INSETUR, ens ofereix al seu blog “De bat a bat” interessants reflexions molt ben documentades sobre aquest món. El passat gener feia una entrada que amb el títol “Com aprofitar la teva presència a Fitur?” compartia la clau per donar el màxim rendiment a una acció en aquesta fira internacional que se celebra des de 1981 a Madrid i és considerada la més important d’Espanya en l’àmbit turístic. La resposta a la pregunta només tenia dues paraules: “No anant-hi”. Com pot ser això si després vèiem aquells dies, a la premsa nacional i local, nombroses fotografies d’autoritats mostrant la seva aposta per mostrar el millor dels seus municipis i regions a l’esdeveniment? Encara pot generar més confusió veient l’èxit d’una altra fira com el Mobile World Congress, que aquests dies és tot un èxit d’assistents i generació d’ingressos per Barcelona.

Doncs cal entendre aquest plantejament en el necessari canvi que ha de fer la promoció turística a favor de la difusió on-line per internet i per la resta de mitjans de comunicació. Una acció que no es pot concentrar en uns dies a l’any sinó que s’ha de desenvolupar minut a minut adaptant-se al client i a l’entorn. Les fires de turisme fa anys que s’han convertit en un macro dispensador de folletons en paper. Un canal que encara que inevitable, progressivament s’ha mostrat com el menys rendible dels impactes promocionals. En el sector és ben coneguda aquesta situació. Per exemple aquest any el Saló de Turisme de Catalunya canvia el seu nom pel de B-Travel, amb l’objectiu també de renovar el seu enfocament cap a la personalització i incrementant les jornades professionals. De fet, en un món interconnectat, el principal al·licient de les fires i congressos és el contacte presencial, si més no un cop a l’any, entre persones que han estat treballant a distància. Aquesta és la característica de les fires i congressos amb més èxit, entre ells el MWC.

Així doncs en un moment de transició, les directrius també depenen molt de la idiosincràsia dels seus responsables en quantificar l’aposta per un o altre canal de difusió turística. En aquest sentit, algú podria dir que no tothom es connecta a internet i tindria raó. Segons l’estudi ‘Digital Economy and Society Index’, elaborat per la Comissió Europea, només un 58% dels espanyols entre 16 a 74 anys posseeix les competències digitals bàsiques, un percentatge que augmenta cada any. Però el nostre perfil de turista objectiu és dins d’aquest grup o és el que respondrà millor a la difusió off-line? I en el cas del Penedès, on l’Enoturisme és al centre de l’oferta, tenim clar com podem arribar millor al turista que ens interessa?

 Daniel García Peris

www.danielgarciaperis.cat

@dgperis

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress