Un, deu, cent Karims

Raimon Ràfols
Raimon Ràfols

Quan et despertes un matí i et diuen que un company ha estat detingut per la seva militància, saps perfectament que està passant pel tràngol de les infàmies, insults i humiliacions continuades, repetides i vergonyoses de la policia, la que sigui. En aquests casos, l’actitud d’aquells que es creuen que tenen el “premi” quotidià de sentir-se poderosos, autoritat, no canvia ni ha canviat amb el pas dels segles. Llavors ve la ràbia, molta.

Però en aquest petit escrit no vull destacar la vessant de les clavegueres, l’abús de poder o la criminalització sobre les que hem escollit avançar. Escric perquè sovint (o almenys aquest és el meu cas) entre companys que compartim el dia a dia als col·lectius no mostrem massa sentiments mutus o ens costa valorar en veu alta allò que estem fent col·lectivament, la carrera de fons, i possiblement ens centrem excessivament en el debat del moment, la mirada curta o la discrepància superficial.

Tot això ho dic perquè en els set anys que porto a l’Esquerra Independentitsa he conegut ben poques persones compromeses i lluitadores com en Karim. Ajudant a la PAH a cada judici i a cada acció, combatent el feixisme i el racisme a cada racó de la ciutat, la comarca i el país, pintant murals i repintant-los si ens els tocaven un sòl pèl, treballant i reflotant dia a dia l’Assemblea pels Drets Socials, oferint l’ajuda sindical dels companys de la COS, colze a colze a la CUP, a Endavant, a l’Assemblea de Joves en el seu moment… i més, i més. Un viu exemple d’aquell meravellós art de multiplicar-se que tenen algunes militants.

El poder sap perfectament a qui deté, que fa i què deixa de fer. I aquí ve la tristor de viure en la societat que vivim: cada minut que persones com el Karim passen en una presó és un atemptat enorme a la justícia, a la democràcia i a l’humanisme. En aquesta ocasió li ha tocat ser el cap de turc de l’odi dels poderosos sobre espais de lluita com Can Vies.

I és que en aquest camí que hem escollit venen mal dades. Ho sabem, d’allà i d’aquí. Perquè saben qui som i que no ens conformem amb engrunes, rentats de cara o canvis de banderes. Molestem perquè volem guanyar la independència política i econòmica per construir un país de persones lliures i iguals. Quan senten que algú qüestiona els seus privilegis s’enrabien, no ens podem imaginar com. El poder popular, el camí de no retorn a la plena democràcia com a única alternativa té un preu que assumim però que no ens fa defallir. Que l’amnèsia quotidiana no resti, multipliqui.

I per guanyar aquesta batalla necessitem el Karim a casa, i tants altres Karims que tenim arreu del territori que dia a dia, pas a pas, ens fan més lliures i conscients. El necessitem a ell, a tu, a nosaltres, a vosaltres… imprescindibles, multiplicats per mil.

Llibertat Karim, llibertat antifeixistes!

Raimon Ràfols Florenciano. Vilanoví de la collita del 84 amb il·lusions de descobrir i transformar el món i les consciències.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress