Una Leila més a les nostres vides

Maria foto

Maria Plana

Filla d’una família humil, que desestructuren, forçada a marxar amb germans, pare i mare de la seva llar, obligada a sobreviure i resistir en un nou món de mones —com diria un històric professor de literatura— que no té res a veure amb ella. Evidentment, ella és d’una altra terra, de la qual l’han expulsada per ser com és i d’on és. I tot plegat no serveix per a encongir-la; el contrari, creix, coneix, aprèn i es mou per anar més enllà, malgrat les pors familiars, de classe i de gènere, que vénen marcades per qui l’oprimeix.

La joventut i l’edat adulta la viu intensament i sense parar, continuant aprenent i, sobretot, lluitant tot i les adversitats. S’instrueix i les pors nostàlgiques i juvenils li desapareixen. Treballa, lluita, somia pel seu poble, oprimit per l’ego de la gent, i la classe que té el poder, i que es conxorxa amb el món més indignament i sanguinàriament destructor a favor dels seus propis interessos. Es juga la vida, la que també han llevat a molta de la seva gent entre granades, fusells i avions, però mai es rendeix. Planta cara a aquells manen van en contra dels interessos del seu poble, també a qui la hipocresia el guanya. I sempre, sempre actua amb el cor, des de la reflexió i la instrucció, la preparació i la cooperació, fent la distinció imprescindible de poble i poder.

Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària parla de la persona que he descrit, de la Leila Khaled, procedent de Haifa, d’on va ser desnonada juntament amb el seu poble, i lluitadora incasable per la supervivència i victòria del seu poble en la constant ingerència israeliana per eliminar la societat palestina. No obstant això, la Leila que es troba a les nostres vides són totes les persones lluitadores que desnonen, que els neguen els drets socials i culturals i que les oprimeixen per ser de classe treballadora, però que mai es rendeixen i segueixen lluitant pels drets del seu poble, sense sotmetre’s, com la protagonista del llibre.

I la seva vida continua avui; és una imatge, en la nostra consciència col•lectiva, d’una bellesa rebel que no renuncia als seus drets, i que ens ha deixat una biografia literària digna que relata les grans fortaleses i les debilitats d’una dona. Tigre de Paper ha estat l’editorial encarregada de dur a terme aquesta infada literària, necessària per a aprofundir en la complexitat d’un ésser humà en lluita.

Maria Plana Guasch, filòloga catalana entre l’Arboç i la Bisbal del Penedès. Membre de la plataforma Som Països Catalans.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress