Viacrucis de “maricons” i “bolleras”

Jaume Recasens

El curs 2005-2006, quan era professor substitut a l’Escola Intermunicipal del Penedès (a Sant Sadurní d’Anoia), un alumne de 3r d’ESO va etzibar enmig de la classe a un company: “El Víctor és un maricón!”. I acte seguit, va voler-ho puntualitzar: “Gai”. La meva resposta va ser contundent i l’estudiant discriminador va acabar enrogit i avergonyit del que havia proferit. És habitual encara avui escoltar comentaris intolerants: homofòbics i transfòbics. “Mireu aquelles bolleras!”, reien uns mentre malparlaven de dues noies del poble agafades de la mà. La cultura heterocèntrica ha fet tant mal que encara avui, quan creiem naturalitzada la diversitat sexoafectiva, ens ruboritzem els qui entenem que l’amor és i ha de ser lliure i divers, quotidià i sobretot visible. Quantes de les joves que se senten atretes per altres noies no exterioritzen els seus sentiments? Quants dels nois que voldrien estimar públicament, com ho fan les parelles heteros que coneixen i es petonegen a places i bars del seu poble, se senten reprimits? Sembla evident el per què, oi? Viure en un entorn poblacional reduït on, a diferència de la gran ciutat amb l’anonimat com a pa de cada dia, no és fàcil quant a la projecció de les relacions afectives entre persones del mateix sexe…

Cada 28 de juny d’ençà de 1969 es recorda arreu la repressió de la policia ianqui a un bar novaiorquès contra persones transgressores socialment i sexual que despertà la veu del moviment social i activisme en favor dels drets LGTBI, que avui dia segueix reclamant més igualtat i tolerància. Però per a molts això no s’aconsegueix amb rues carnavalesques ni espectacles festius que atien una imatge d’un “col·lectiu” que com tot grup humà no és ni molt menys homogeni. Si durant dècades s’ha lluitat per acabar amb prejudicis i dosis de discriminacions abassegadores per part dels poders conservadors de sempre, avui es dóna la paradoxa que el capitalisme rosa s’ha aprofitat de l’aparador de respecte i tolerància per enriquir-se, i prou. No ajuda gaire la naturalització si el fet de ser homosexual representa un “orgull” (manlleu del pride) quan tot humà ha de sentir-lo pel que és i el què fa, posem per cas. La imatge mediatitzant sempre en cerca la mateixa, òbviament legítima, però oblida que el discurs que fa trontollar el sistema heteronormatiu no és el de les plomes i la disfressa –únicament- sinó la de la lluita per a l’alliberament sexual, contra el poder establert. En això, l’esquerra rupturista hi té, sortosament, molt a dir! La transformació social també vindrà propiciada per la diversitat sexual i afectiva, el com viure-la a l’esfera pública de les nostres viles, sense viacrucis interiors ni penitències.

Jaume Recasens i Bel, periodista

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress