Victòria o caos

josepasensio
Josep Asensio

Suposo que l’ex conseller Mas Colell es devia treure un pes de sobre traspassant la cartera d’Economia a Oriol Junqueras. Les finances de la Generalitat són un forat. És irònic que l’origen d’aquesta institució fos la recaptació d’impostos i la gestió del deute públic acumulat per al finançament d’una guerra entre els regnes d’Aragó i de Castella, al segle XIV. Avui com ahir la Generalitat s’asseu sobre una muntanya de deute. Junqueras és una gallina ponedora que cada cop que s’aixeca troba un ou de calés sota el cul. La xifra total gira al voltant dels 70 mil milions d’euros.

Amb l’horitzó de la independència al cap, un conseller d’Economia -i vicepresident de govern- d’una Generalitat endeutada, què hauria de fer? De moment, capejar el temporal. Cada gest i cada declaració s’han d’interpretar com una manera de guanyar-se un espai de llibertat al seu voltant. La repetició d’eleccions segur que també hi juga el seu paper. La manera que ha trobat el vicepresident de marcar paquet respecte Convergència és la proposta de pujada d’impostos a les rendes més altes. Als votants de la CUP també els vol guanyar a través de l’auditoria del deute que, segons digué fa uns dies, veuria amb bons ulls.

El departament d’Economia té molts fronts oberts: des del marge de dèficit que li permetin assolir a Madrid fins les condicions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). També ha contractat els serveis de dues empreses per tal de reestructurar el deute i segueix els passos per assentar l’Agència Tributària Catalana, que segons declaracions de Junqueras està menys desenvolupada que la murciana -una altra escopetada a Convergència. Per acabar d’arrodonir-ho, en breu tindrem una negociació entre Junts pel Sí i la CUP sobre els Pressupostos de la Generalitat.

Per molt que la feinada que he mencionat sembli inabordable, la mare de totes les batalles no té res a veure amb tot això. Si al segle XIV la guerra entre Castella i Catalunya era un fet d’armes avui l’acció se situa als mercats financers. La Generalitat només té control sobre el 6 per cent dels seus ingressos fiscals. A la vegada, la seva única via de finançament és l’estat espanyol. En aquest context, tenint la independència al cap, hi ha una carta que Junqueras pot jugar. Un impagament del deute seria com fer caure una bomba sobre les finances espanyoles.

Fer un impagament és un recurs tan potent que només es pot fer servir una vegada. Primer perquè faria trontollar una economia de les dimensions de l’espanyola i segon perquè en el moment que premis el botó has de tenir preparada una via alternativa de finançament que et permeti sobreviure les ràfegues legislativa i punitiva provinents d’arreu. Sense una determinació ferma i un pla de sortida, l’impagament seria el caos i la destrucció de les poques institucions que resten en mans catalanes des del decret de Nova Planta.

Ara, si es fa bé i en el moment adequat, la victòria és possible. No només seria l’eina de desobediència que alguns reclamem fa temps, sinó que segurament seria la única manera de forçar que les autoritats espanyoles s’asseguin a negociar. Junqueras és perfectament conscient dels riscos i els beneficis d’aquesta estratègia i per això cada vegada que en té l’ocasió assegura que la Generalitat no farà de cap manera un impagament. La veritat és que estem en guerra i ningú desaprofitarà cap arma.

Josep Asensio i Albà

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress