Vilanova en dos blocs

Juanma Rodríguez
Juanma Rodríguez

Aquestes eleccions municipals han canviat el mapa polític vilanoví. Ja no existeixen majories polítiques clares, cap partit ni cap candidatura pot implementar el seu projecte de ciutat per si sol, ni existeix cap lideratge fort. La política municipals, avui, és un ventall de propostes obligades a pactar per traçar el futur de Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, el bipartidisme vilanoví format per CiU i PSC s’enfonsen, però segueix amb vida. La CUP s’erigeix com a la principal força alternativa, disposada a aplicar realment un programa d’esquerres, al servei de la majoria social. ERC aconsegueix quatre regidors, però baixa respecte les eleccions europees en què van ser la força més votada. Ciutadans entra amb més força que implantació real i el PP es queda només amb un regidor, constatant que l’espai de la dreta espanyolista a la capital del Garraf s’alimenta més de les tendències nacionals i estatals que no pas de les locals. També entra amb dos regidors Som VNG, una candidatura en la qual conflueixen diferents sensibilitats, que s’erigeix com un nou espai polític naixent però que compta amb sectors d’activisme experimentat en diferents sectors del moviment obrer i popular. ICV desapareix del consistori, constatant la tendència a desaparèixer d’aquelles forces que han actuat com a crosses del bipartidisme.

Davant d’un mapa polític fragmentat només es pot governar la ciutat formant un bloc, una aliança en base a accions que generin consensos. El consens, d’altra banda, és un terreny en permanent disputa política. Així doncs, els consensos es creen, es treballen i es generen, no es produeixen de forma espontània. Continuar amb les polítiques de retallades de CiU pot ser un consens, com també pot ser-ho canviar de polítiques. En el moment en què es genera un consens, tota aquella força que no hi participa queda al marge, queda relegada. Per tant, totes les forces polítiques presents al consistori tenen dues opcions: o bé se situen en el consens anterior, el de les retallades, o ajuden a construir un nou consens, el de governar per a les persones. Parlant clar i català, les forces polítiques del nostre consistori tenen dues opcions: formen part del problema o de la solució. El PSC i ERC ho tenen clar, volen ser part del problema.

Per una banda, el PSC no pot apostar per unes polítiques que trenquin del tot amb l’anterior legislatura. Seria trencar amb la seva obra de govern i amb la política desenvolupada els darrers quatre anys. La fragmentació i la necessitat d’estabilitat els dóna la coartada perfecta per arribar a un pacte més que natural amb CiU. Sí, el pacte PSC-CiU és un pacte natural. La seva oposició ha estat tova, i els moviments per retirar-li l’alcaldia a CiU han estat pur espectacle, una operació cosmètica sense grans diferències de projectes. Les urnes han demostrat que gran part dels votants del PSC ja no confien en aquest partit, i difícilment tornaran a confiar si es confirma que els socialistes governen amb CiU.

Per una altra banda, ERC no té una línia estratègica d’esquerres. La seva prioritat és mantenir viu un “procés” que els ajuda a ocupar la centralitat de la política catalana. La seva lògica és ben senzilla: el pacte amb CiU és necessari per anar captant el seu vot a mesura que els va perdent per la seva política antisocial. Això es trasllada a Vilanova i la Geltrú, apostant per la continuïtat d’unes polítiques que han castigat la nostra ciutat per omissió. Ras i curt, no volen un govern de canvi a la ciutat perquè no encaixa en la seva estratègia.

PSC i ERC aposten per ser part del problema. Cap dels dos té la valentia d’apostar per la solució. La solució a Vilanova i la Geltrú és un govern que passi pàgina respecte el passat, que obri una nova etapa a la nostra ciutat. Això no ha estat possible per l’aposta del PSC per formar govern amb CiU. Així doncs, es formaran dos blocs que marcaran la política municipals: el bloc de la continuïtat, de les retallades, i el bloc del canvi.

El primer bloc, format per CiU i PSC, governarà la ciutat en minoria, buscant pactes amb qui sigui per poder seguir amb unes polítiques que donen l’esquena a la gent, als problemes reals de la ciutat. No s’espera cap canvi de paradigma en la política municipal. Es buscaran quadrar els pressupostos, fer servir el dèficit i el deute com a coartades per implementar polítiques de dretes, i se seguirà amb una política de promoció econòmica basada en fires que gairebé no serveixen per a res. Aquest bloc necessitarà de l’ajuda d’ERC per tirar endavant les seves polítiques. Arribarà el moment en què aquesta formació deixi de fer servir el “procés” com a coartada per a la seva indefinició.

Al segon bloc, format per la CUP i Som VNG, li tocarà fer una forta oposició. Aquesta oposició no estarà aïllada al consistori, tindrà una gran connexió amb la gent del carrer, amb la gent que lluita per aturar els desnonaments, per impedir que ens robin els pocs drets que ens queden. Aquest bloc té grans coincidències programàtiques i beuen d’una mateixa visió del món i de la ciutat. La configuració del bloc del canvi, del bloc popular i d’esquerres, serà un procés natural que es donarà amb la coincidència programàtica i la voluntat expressada de la unitat d’acció. La consolidació d’aquest segon bloc en els darrers quatre anys farà possible l’existència d’una alternativa sòlida de govern, que faci possible transformar la majoria social indignada amb la política actual en una majoria política que retorni la democràcia al poble.

Durant els propers quatre anys veurem com actuen aquests dos blocs. Veurem que l’estabilitat era una coartada, i viurem un dels governs més inestables de la història de la ciutat. El bloc de la continuïtat no sap governar des del diàleg i l’acord, no saben generar consensos reals, sinó que intentaran imposar o mercadejar pactes fràgils. La lògica del mercadeig els servirà per tenir suports puntuals d’ERC, de C’s o del PP, el que acabarà incloent aquestes formacions en el bloc de les retallades i les polítiques antisocials. El bloc del canvi, doncs, haurà de fer una tasca d’oposició dura, saber comunicar-se amb la gent més que en el ple, i no perdre’s en dinàmiques institucionals pensades per aïllar les organitzacions polítiques en una realitat paral·lela. El bloc del canvi haurà d’actuar com un govern alternatiu de carrer, no com un grup que conspira de forma contínua per enderrocar el govern.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress