Working, què?

Bruna

Bruna Alvarez

S’acosta l’1 de maig, i reviu el discurs de classe obrera. I a mi em sorgeixen moltes preguntes. Qui som els que estem parlant de classe obrera? I de què parlem?

Una trajectòria vital d’una persona que tingui el primer contracte laboral als 25 anys, i fins llavors tingui el suport familiar pel finançament d’ una carrera i dos màsters, però que decidís treballar als estius per fer alguna cosa, és classe obrera?

Quan la mateixa persona s’adonés, als 27 anys, que això del mercat laboral privat és molt dur, perquè està associat a la precarietat de sous, la inseguretat laboral, i explotacions diverses, decidís rebuscar entre els contactes familiars, per trobar un lloc més o menys ‘negociat’ a l’administració pública, o si no tingués els contactes, buscar a les pàgines de busca oposicions aquelles fàcils per poder-s’hi presentar, pot parlar de classe obrera?

Estic fent una caricatura agafant situacions diverses i posades en un sol personatge, però si que penso qui una majoria dels qui parlen del discurs de classe formen part d’un gruix de persones amb estudis universitaris, o inclús amb estudis de màsters i doctorats, i que en general, han tingut poc contacte amb les condicions laborals precàries i/o amb les dificultats econòmiques, que massa sovint, acompanyen a la classe treballadora.

Ningú tria on neix,  per tant, les persones que no han patit grans dificultats econòmiques si que poden sentir-se de classe obrera, però sempre amb un treball personal previ que amb honestedat les ubiqui en el context social d’on venen i que venen.

Estarem d’acord en què no té les mateixes oportunitats un noi que amb tretze anys comenci d’aprenent en un taller, i que als setze ja té el primer contracte laboral, que algú que es posa a treballar als 22 anys, després d’haver acabat una carrera universitària finançada.

Ara bé, anys després, aquell aprenent s’ha convertit en operari, en un mercat laboral que li va donar una oportunitat per ubicar-se socialment, mentre que les persones amb estudis universitaris continuen intentant ubicar-se laboralment, perquè el mercat laboral està interessat en uns perfils professionals concrets.

Ara posem per cas, que el noi aprenent és una noia. Una noia de classe treballadora, que en un mercat laboral que valora les tasques productives, difícilment serà aprenent d’algun operari. Al contrari, el mercat laboral no li donarà oportunitats per desenvolupar-se com a persona, i les feines a les que pot accedir seran molt precàries. De manera, que la classe i el gènere s’interaccionen contínuament.

Però no estàvem parlant d’això. Estàvem parlant de la contradicció de la il.lusió dels fronts populars formats per la unió de la classe obrera, que lluiti per l’alliberament social i nacional. I resulta que mentre ‘ens apropiem’ del discurs de classe, apareix una Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, un moviment per cert, molt feminitzat, on la classe obrera s’organitza i rep el suport de persones amb consciència social provinents de classes socials més afavorides, trencant la barrera invisible de la divisió per classe social.

Tenim el discurs, hem llegit Marx, tenim la teoria. I inclús algunes persones hauran realitzat un treball personal per entendre les pròpies contradiccions de classe.

Però tenim les habilitats per treballar al costat de la classe obrera? No la del discurs, sinó aquella que està organitzada de manera col.lectiva, s’autogestiona, és capaç de realitzar accions valentes de desobediència civil, i alhora gestionar les seves pròpies males pràctiques?

Serem capaços de posar-nos al costat de la PAH? Però no per dotar-los de discurs (que ja el tenen), no des del ‘poder’ que ens dona la formació universitària, sinó des de la humilitat i el reconeixement que amb movilització social i experiència de classe ens han passat la mà per la cara.

Endavant PAH! SI SE PUEDE!

Bruna Alvarez. Sóc persona, mare, companya i antropòloga. Intento entendre les desigualtats de gènere, i especialment faig investigació sobre el tema de les maternitats, en plural, perquè hi ha moltes maneres de ser mare. Treballo al Departament d’Antropologia de la UAB i visc a Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress